L’índex regional de competitivitat de la Unió Europea fa possible conèixer el nivell de la mateixa per a cadascuna de les unitats regionals que componen la Unió des de 2010. És un bon instrument amb totes les limitacions inherents a aquest tipus d’amidaments complexes. Ens hi hem referit en alguna altra ocasió.
El nivell de competitivitat de Catalunya en l’últim examen, el del 2019, exposava un nivell que a escala peninsular se situava per sota, sobretot, de Madrid, també del País Basc i fins i tot de la regió de Lisboa. Per situar un símil, tenia un coeficient global pràcticament igual al de les regions italianes de Lazio i la Millia Romana, i clarament inferior al de la Llombardia. No és certament una situació de regió econòmica capdavantera.
L’observació des del 2010 assenyala clarament els efectes de la passada crisi sobre la pèrdua de competitivitat, ja que va caure passant de presentar un índex positiu de 0,16 a un -0,12, per a després encara reduir-se més el 2016, a un -0,18 que és el mateix que presenta en l’actualitat. Si comparem aquesta evolució amb la del Lazio, es fa evident que la situació d’emparellament amb Catalunya, que comença el 2013 i es va mantenint, era molt diferent just a l’inici de la crisi, quan el nostre país avantatjava clarament la regió de la capital d’Itàlia, que se situava aleshores en un +0,01. Madrid també ha tingut una davallada, i no petita, sobretot a partir del 2013 quan ha passat del 0,48 al 0,3 actual. Però la distància amb Catalunya, com es pot veure per la diferència de les xifres, ha crescut.
Les variacions al llarg del temps mostren per tant que Catalunya en relació amb ella mateixa ha estat retrocedint des del 2010 fins al 2016 i ha experimentat una molt lleugera millora entre aquest últim any i el 2019.
Aquest panorama català s’haurà vist alterat de manera molt important al llarg del 2020, a conseqüència de la pandèmia i segurament malgrat que no hi ha dades, és fàcil deduir que s’haurà produït una caiguda de la competitivitat, que serà asimètrica perquè haurà perjudicat molt uns sectors (el turisme, el més significatiu), però haurà salvat o fins i tot millorat d’altres (com per exemple la indústria). Però el resultat final sens dubte restarà.
La conclusió provisional assenyala dues coses. Una, que Catalunya continua perdent posicions i aquest fet no es pot limitar al conflicte de la independència, sinó que comença abans, si bé el problema polític ha agreujat les condicions en les quals treballa l’economia. L’altra és que aquesta caiguda pot ser molt profunda si l’any actual no es produeix una recuperació significativa. De moment les previsions assenyalen que l’augment del PIB de Catalunya, junt amb el de les Balears, serà el més importat de tota espanya, però aquesta perspectiva pot quedar en no res perquè parteix de la teoria que a l’estiu es produirà una normalització important en relació amb les condicions de la pandèmia. Però res fa pensar que sigui així. Les previsions no són bones i la vacunació que podria salvar l’escenari, va a una velocitat molt insuficient.
Loading ...
