Vivim a hores d’ara en un nou embolic electoral. Avui el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) resoldrà els recursos presentats contra el decret de la Generalitat posposant de manera condicionada les eleccions al 30 de maig.
En concret, el primer d’aquests recursos és d’una persona física i demana com a cautelaríssima la suspensió del decret. Per aquesta raó, un cop acceptat a tràmit, el tribunal ha de resoldre ràpidament. Els altres recursos demanen la suspensió, però de manera cautelar i, per tant, el tribunal té una mica més de temps i pot optar per agrupar-los. Han estat presentats per la Lliga Democràtica, Impulso Ciudadano, Federalistes d’Esquerra i Izquierda en Positivo, una fracció de Podemos.
Crida l’atenció que les organitzacions polítiques que demanen que les eleccions se celebrin no concorren com a tals a les eleccions, i en tot cas si ho fan, és amb persones individuals a la llista del PSC,que de moment no ha presentat el recurs. En contrapartida, Foment del Treball i Pimec, molt crítics amb l’ajornament de les eleccions, han decidit finalment no acudir als tribunals. La raó l’ha donat Josep González, president de Pimec, argumentant que no ho han fet per responsabilitat social per l’evolució que està seguint la pandèmia i “per no judicialitzar més la política”.
La suspensió cautelar o cautelaríssima significa que el decret queda sense efecte i que es manté el compte enrere del procés electoral per al 14 de febrer, però com no és una mesura ferma el tribunal pot resoldre entre ara i aquella data, confirmant les eleccions o assumint la suspensió del que estableix el decret.
No sembla haver-hi un gran entusiasme ciutadà per anar a votar el 14 de febrer. Sobretot perquè la pandèmia està disparada i el risc es multiplica. Però també influeix que un tant per cent important de l’electorat, com revelava l’últim sondeig de La Vanguardia, no veu en les eleccions una perspectiva de millora de la situació política i econòmica. El prestigiós comentarista Francesc-Marc Álvaro ho deia sense embuts en la seva columna a La Vanguardia el passat dilluns amb un títol ben explícit: “La gent passa”. Però hi ha opinions per a tot, perquè Pilar Rahola, des de la seva trona particular a TV3, tronava contra l’ajornament contradient així la posició política del grup a qui ella normalment dóna suport, el de JxCat.
El fet que una sentència emboliqui encara més la troca està a la vista. Al marge que crear aquesta incertesa quan el problema de la pandèmia s’està complicant dia rere dia, no sembla pas la millor recepta. En tots cas, els tribunals hi són i ells resoldran. Una altra cosa seran les conseqüències.