El pla de vacunació, tal i com està plantejat a Catalunya i a Espanya, no donarà els resultats esperats. I no ens referim ara als problemes de logística i les febleses organitzatives que estan tenallant el seu inici, sinó al càlcul de les pròpies xifres oficials, per tant, considerant que tot es desenvolupa amb normalitat, cosa que tal com van els fets ja és molt suposar.
En el cas de Catalunya, arribar al 60% de la població significa aproximadament vacunar 4 milions de persones. El 60% és una xifra justa per assolir la immunitat de grup, però caldrà afegir a aquest percentatge el nombre de persones que ja estan immunitzades perquè han passat la malaltia i també la població infantil, i que cal descomptar-la del total. Per tant 4 milions és una xifra òptima. El problema és que amb el nombre de dosis setmanals que vol realitzar la Generalitat, 35.000, seria impossible assolir la xifra de 4 milions de persones vacunades dins del 2021. De fet a aquest ritme assenyalaria que el primer milió de persones vacunades no s’assoliria fins al cap de 30 setmanes i això ens situaria en el mes d’agost. Per tant, molt lluny de la xifra objectiu necessària.
Però aquest càlcul encara és optimista perquè estem parlant de dosis, i les dues primeres vacunes s’apliquen en dues dosis i per tant cal reduir el nombre de vacunats a la meitat. Fins que no estiguin disponibles noves opcions que permeten la immunitat amb una sola injecció, el problema es multiplica. Per tant, no hi hauria possibilitat de normalitat no ja per Setmana Santa, sinó ni tan sols a l’estiu. I les festes de Nadal de l’any que ve presentarien un cert grau d’incertesa pel que fa a poder-les celebrar amb normalitat.
En aquest sentit, el ministre de Sanitat Illa torna a enganyar, com ho ha fet manta vegades, quan afirma que pensa que la població pot assolir un grau d’immunitat que permeti funcionar ja amb una certa normalitat al juny o al juliol. No serà així, a no ser que es tripliqués la capacitat de vacunar.
La situació de Catalunya no és pas gaire diferent de la del conjunt d’Espanya on el ritme també és molt lent. Contrasta aquest fet amb l’exemple d’Israel, un país on en el passat sovint els polítics catalans s’emmirallaven.
Israel té 9,2 milions d’habitants, i està vacunant a un ritme de 150.000 vacunes al dia. El que ells fan en un dia, nosaltres necessitem quasi un més i mig per fer-ho. Per igualar-los, considerant la població de Catalunya, hauríem d’estar vacunant diàriament 100.000 persones. La pregunta és què té i què fa Israel que no tinguem i fem nosaltres. I que no es digui que un estat propi, perquè la vacunació és un repte estatal que dirigeix Illa, però que té totes les capacitats transferides a les CCAA. Això no detreu la seva responsabilitat ni capacitat d’acció, però fixa clarament el potencial de resposta de l’actual govern de la Generalitat, que ha programat un pobre dispositiu de 500 infermeres que encara està buscant. Per si això no fos poc, cal prendre bona nota de l’advertència de BioNTech-Pfizer que és una de les grans empreses que desenvolupa la vacuna. La seva advertència va en el sentit que hi poden haver aturades en les campanyes de vacunació dels països de la UE per escassetat de les dosis, mentre no hi hagi disponibles altres vacunes. Aquest, fet segons BioNTech-Pfizer, és la conseqüència que “el procés a Europa no va ser tan ràpid com en altres països” i ara aquest menor ritme ens situa en dificultats d’aprovisionament, almenys a curt termini, davant el Regne Unit i els EUA, així com d’aquells països que tenen vacunes pròpies com Rússia i la Xina.
En definitiva, Illa abandonarà el departament de Sanitat quan la incertesa més absoluta plana sobre la vacunació i la possibilitat que el 2021 sigui l’any del retorn a la normalitat. Si les previsions s’acaben confirmant, una vegada més els que governen ens hauran donat gat per llebre i a més, possiblement, amb el beneplàcit d’una bona part dels votants.
Loading ...
