La competència entre Barcelona i Madrid fa alguns anys que s’ha decantat clarament per la capital espanyola, fins al terratrèmol que hauria d’haver significat que el seu PIB superés el català per primera vegada a la història. Però aquest fet, que en altres èpoques hauria donat lloc a encesos debats i a profundes reflexions, ha passat sense pena ni glòria perquè el país està abstret en ell mateix, els seus dirigents polítics són incapaços de reconèixer la realitat, i els lideratges econòmics i socials són d’una feblesa extraordinària.
ERC ha anat per la via del populisme simplificant el problema fins a l’extrem de la paròdia i ho ha reduït tot als impostos més baixos de Madrid, que en realitat són poca cosa, perquè l’autonomia fiscal que tenen les comunitats de règim general, totes menys el País Basc, Navarra i Canàries, és molt minsa.
La raó és molt més profunda. Podem constatar-ho per mitjà d’un excel·lent instrument que posa a la nostra disposició la Comissió Europea. Es tracta de l’Índex de Competitivitat Regional, l’últim del 2019, que utilitza dades anteriors a aquell any. Aquest índex permet comparar amb múltiples nivells la competitivitat de totes les regions de la Unió Europea. Ho fa a través de tres subíndexs i 11 dimensions que inclouen 74 indicadors per al conjunt de les 268 regions a nivell NUTS-2 dels 28 estats membres.
Aquests subíndexs són: el bàsic, que mesura les institucions, l’estabilitat macroeconòmica (en el cas d’Espanya no és significativa perquè és global per a totes les regions), infraestructura, salut i educació bàsica (que tampoc té significació per la mateixa raó que l’estabilitat macroeconòmica). El segon subíndex és el d’eficiència que mesura l’educació superior i l’aprenentatge permanent, l’eficiència en el mercat laboral i la dimensió del mercat. I finalment el tercer subíndex fa referència a la innovació, i mesura la preparació tecnològica, la sofisticació empresarial i la innovació.
Aplicats conjuntament, l’índex de competitivitat de Catalunya se situa en tercer lloc, per darrere del País Basc i de Madrid, però a gran distància d’aquesta última. Pràcticament 10 punts separen Catalunya de la mitjana espanyola, que és de 43,6 punts sobre 100 possibles. Però és que Madrid està 17 punts per sobre de Catalunya, amb un valor de 70,83. Això fa que en el mapa de la península, que situa les regions en funció del seu índex, només apareguin 3 àrees que tenen un índex de competitivitat superior a la mitjana europea: Madrid en primer terme, el País Basc i l’àrea metropolitana de Lisboa. Catalunya se situa per sota d’aquesta mitjana. En aquesta expressió resum tindríem l’explicació de què ens passa: senzillament hem perdut pistonada.
D’acord amb les diverses edicions de l’índex, la comparació entre Barcelona i Madrid permet constatar-ho. En el període 2010-2019 hi ha en els dos casos un cert descens a conseqüència de la crisi, però amb un resultat ben diferent. El 2010 l’índex de competitivitat, expressat en relació amb la mitjana europea, era de 0,43 per a Madrid i de 0,16 per a Catalunya. Els dos valors eren positius i significava que en ambdós casos, Madrid més que Barcelona, se situaven per sobre la competitivitat europea. Però el 2019 Madrid havia reduït la seva magnitud al 0,3 i signe positiu, i es mantenia per tant per sobre del valor mitjà d’Europa, mentre que Catalunya havia caigut fins al -0,17, i aquest valor negatiu significa que està per sota de la competitivitat europea. Aquest procés de caiguda es va iniciar el 2013, es va accentuar el 2016 i ha continuat caient més moderadament el 2019.
Si en lloc de considerar l’agregat total observem els tres subíndexs, podem constatar que Catalunya ocupa la segona posició en el bàsic, amb 61,55 punts sobre 100. Madrid ocupa la primera posició, amb 68,32, i a Castell i Lleó (59,34) i País Basc (57,67) els hi correspon respectivament el tercer i quart lloc. La distància entre els dos que ens segueixen oscil·la entre 2 i 4 punts. Però la magnitud que ens separa de Madrid és de quasi 7 punts.
Pel que fa als altres subíndexs, la nostra posició és pitjor. En el d’eficiència ocupem la quarta posició, precedits per Madrid, País Basc i Navarra, i en el d’innovació ens correspon el tercer llo,c per darrere de Madrid i el País Basc.
La radiografia és clara. Madrid certament se n’ha anat, però és que Catalunya rodola cada vegada més de pressa pel pendent.
Madrid certament se n’ha anat, però és que Catalunya rodola cada vegada més de pressa pel pendent. Share on X
Loading ...
1 comentari. Leave new
Soc Català i visc lluny de la meva terra des de fa molts anys. Això és el que m’ha fet més patriota i, per tant, totalment contrari a les xerrameques dels nostres Polítics, que oblidaren que Catalunya és abans que res! A tots ells, els hauria de caure la cara de vergonya, com a promotors de la trista i progressiva decadència que patim ! No s’els remou la conciència al veure que Madrid, una ciutat amant de la xerinola, que viu a costelles nostres i que ens té tírria, ja ens ha passat davant de tot, arreplegant amb sorna les aportacions de tants catalans porucs i morts de gana. Pel que veig, entre la pèrdua del primer lloc, la mala política impositiva de la Independència en contes del FEDERALISME i el renou creat entre els Catalans a Catal,unya, per culpa dels Polítics estrafolaris, JA ENS PODEM DESPEDIR DE QUALSEVOL AJUT DE LA UNIÓ EUROPEA !!! Quina tristesa ! Quanta sofrença ! No em resta més que plorar, com si hagués perdut un germà . . . Dieu-me, si us plau, si estic errat !
Francesc