Amb Joe Biden tornen a la Casa Blanca un seguit de vells coneguts, i coneixedors, de l’administració federal nord-americana.
Bona part de les nominacions que Biden ha fet fins ara s’inscriu plenament dins de les línies de la política dels Estats Units des de la fi de la Segona Guerra Mundial.
En aquest sentit, la presidència de Biden serà molt més clàssica que la de Donald Trump. Una altra forma de presentar les coses seria afirmar que el status quo que l’Administració Trump intentà trencar tornarà, almenys en part. Paradoxalment, doncs, Biden podria acabar sent més conservador que el seu predecessor republicà.
Economia i societat
En matèria econòmica i social, la presidència de Biden seguirà els passos de Barack Obama. De fet, diversos observadors han destacat la dificultat en que es troba Biden per desfer-se de l’ombra d’Obama després d’haver estat el seu vicepresident durant vuit anys.
En el camp purament econòmic, Biden seguirà una política típicament demòcrata, que traduïda als estàndards europeus seria de centre. Intentarà regular una mica més el sector financer, particularment els quatre principals bancs nord-americans, però sense afectar seriosament el funcionament de Wall Street, actualment en ple boom.
Un punt diametralment oposat al de Donald Trump serà el medi ambient. Biden fomentarà els vehicles elèctrics i endurirà els requisits d’eficiència energètica. Pel que fa a la polèmica indústria del fracking, sembla que Biden no haurà de presentar batalla contra els industrials del sector a mig termini. Tenint en compte els actuals preus baixos del barril de petroli, el sector es troba sumit en una greu crisi.
Qüestions identitàries
La presidència de Biden arriba en un context molt delicat per als Estats Units, que han patit les protestes racials més importants des de finals dels anys 60. Biden ha donat suport al moviment Black Lives Matter però la seva agenda en matèria racial és difusa.
Es preveu que el president electe suprimeixi en bona mesura les restriccions imposades per Trump a la immigració, incloent l’específicament musulmana, i que amplii les quotes de refugiats que el país accepta.
El demòcrata s’oposa a les proposicions més radicals de sectors progressistes, com reduir els fons de la policia. Però en qualsevol cas, el president compta amb poques competències en aquest àmbit, gestionat pels estats i a nivell local.
Política exterior
Un dels àmbits on més s’espera Biden és en política exterior. De moment, el president electe ja ha fet una declaració de principis a l’afirmar que buscarà recuperar el lideratge mundial dels Estats Units.
Es tracta de trencar amb el breu període aïllacionista obert per Donald Trump els darrers quatre anys i de retornar a l’intervencionisme que caracteritza la política exterior nord-americana des de la Segona Guerra Mundial.
En concret, Biden preveu el retorn dels Estats Units al Pacte de París sobre el canvi climàtic i a l’Organització Mundial del Comerç.
En altres aspectes, com l’Acord Nuclear amb l’Iran, la situació no és tan clara: el pacte del qual Trump es desdigué compta amb nombrosos detractors inclús entre els demòcrates. Tot i això, és previsible que Biden intenti recuperar-lo almenys parcialment: fou durant el seu mandat com a vicepresident que l’acord es negocià i signà.
Respecte la Xina, es preveu que Biden prossegueixi la línia de confrontació oberta per Trump. Però segurament l’abordarà de forma diferent, teixint més clarament una xarxa de socis i aliats entorn Beijing.
En molts sentits, la presidència de Biden serà paradoxalment més conservadora que la de Trump Share on X
Loading ...
