És una evidència que Madrid es beneficia de l’efecte capitalitat, de ser el centre del poder polític i financer, i del centralisme de les infraestructures i la inversió en capital fix acumulada. En aquest sentit Madrid ha aprofitat molt bé aquests avantatges fins a l’extrem de superar a Catalunya pel pes de la seva economia en el conjunt espanyol.
Però molt ens temem que el resultat té poc a veure amb la fiscalitat autonòmica. Tècnicament no es pot parlar de dumping perquè Madrid no disposa d’una legislació fiscal diferent a les altres autonomies de règim general. L’únic que fa és exercir la minsa autonomia fiscal que existeix a Espanya per rebaixar determinants impostos. Però això no és dumping, això és exercici de les competències que altres comunitats autònomes, com el cas de Catalunya, fan servir en sentit oposat, multiplicant els impostos. Per exemple, la capacitat fiscal de disposar d’impostos propis a Catalunya l’aplica d’una forma abassegadora, amb divuit impostos nous i exclusius. Mentre que a Madrid només n’ha generat tres. Possiblement si s’analitzés la relació cost-benefici d’aquests impostos, es constataria que la majoria dels catalans són ben inútils.
Malgrat que la pressió fiscal a Madrid és inferior a Catalunya, recapta una mica més, en concret 12.077 milions per part de Madrid, i 11.752 milions per part de Catalunya, i aporta més al fons comú, i el seu dèficit fiscal és més gran, malgrat que cal ajustar-lo pel plus de capitalitat fiscal de moltes grans empreses. També és molt menor el seu deute públic, té molta millor qualificació, i la seva balança amb la Seguretat Social és positiva, mentre que la catalana és deficitària des del 2011. Tot això no neix de no fer pagar l’impost de successions. Una mica de rigor, si us plau.
On realment existeix un exercici de dumping és a Navarra i especialment al País Basc, perquè en aquestes comunitats forals no regeix el règim general i han pogut desenvolupar un sistema fiscal ben diferent basat també en impostos reduïts, tant els de caràcter general com els de patrimoni, que és inexistent igual que a Madrid, com el de l’IRPF que és menor fins i tot que el madrileny. Però allà on es nota la diferència fiscal és en allò que és diferent. Per exemple, l’impost sobre les empreses que al País Basc sí que és competència autonòmica i que en el cas de les Pimes és 5 punts inferior al del règim general. Però del País Basc i el seu dumping, ERC no en parla. Un enfocament ben estrany
La llebre que ha deixat anar ERC amb el beneplàcit del govern és sorprenent. Tant que resulta impròpia d’un partit català i més adequada a un partit que més d’una vegada ha jugat a l’homogeneïtzació, com és el cas del PSOE. Només cal recordar la LOAPA de la qual ens vam lliurar per la derrota en tota regla que va infringir el govern socialista al Tribunal Constitucional. Ara ERC vol impulsar una LOAPA fiscal. És incomprensible que un partit català aposti per la cessió de competència al govern de l’estat, és a dir, que jugui a la recentralització. És tan estrany que més aviat sembla, no diem que ho sigui, només que ho sembla, un somni del PSOE realitzat pel sempre ben predisposat Rufián. Cal recordar que la migrada autonomia fiscal que existeix a Espanya va començar amb Jordi Pujol, primer amb Felipe González, i sobretot a conseqüència dels pactes amb Aznar. Que el PP ho defensi no és tan estrany, està en l’origen. El que és exòtic, per no dir una altre cosa, és que no ho defensi Esquerra.
El pitjor de tot és que aquesta solució, que en definitiva significaria reduir, però no eliminar, la capacitat normativa de les comunitats autònomes, tindria un efecte escàs sobre la qüestió de fons que no és altra que el predomini econòmic de Madrid i el progressiu declivi de Catalunya. On es notaria més aquesta LOAPA fiscal podria ser en l’impost de patrimoni, el més polèmic de tots, que no s’aplica a Madrid, però sí que s’aplica a Catalunya, i que no existeix a la major part de països europeus. L’impacte seria petit perquè la capacitat recaptadora dels trams autonòmics dels impostos o dels que estan cedits és molt modesta i afectaria poc a la dinàmica general.
El que importa són altres aspectes que serien enutjosos pel govern espanyol i que de manera sorprenent ERC, malgrat el seu pes a Madrid, no presenta. Es tracta en primer lloc de resoldre d’una vegada per totes l’injust sistema de finançament. Això sí que és anar al moll de l’os i no quedar-se en la superfície com fa ERC. L’altra qüestió és definir una política regional per a Espanya que posi fi a la concepció centralista que impera amb la forma com es distribueix i es va acumulant el capital fix fruit de la inversió pública. Aquests són els dos grans temes: finançament i política regional. Tota la resta és fer volar coloms.
Loading ...
