ERC

Encara és independentista ERC?: l’estranya iniciativa per reduir l’autonomia fiscal de les comunitats autònomes

ERC es va endinsant cada vegada més en la confusió de les dues banderes que intenta simultaniejar. La de l’independentisme a Catalunya i la de formar part, en paraules d’Iglesias, del “bloc per la governació de l’estat” a Madrid.

És en aquesta segona vessant que cal situar la iniciativa de pactar una comissió que té com a finalitat evitar el pretès “dumping” fiscal de Madrid. És evident que això no existeix, perquè totes les autonomies tenen les mateixes competències fiscals, excepte el País Basc i Navarra. El que fa Madrid és utilitzar la seva capacitat d’autogovern i optar per reduir impostos. És, a més, aquesta una línia sostinguda en el temps perquè es va començar el 2004, un fet, el de la continuïtat, que dissortadament a Catalunya no abunda en l’última dècada. El fet que la plaça de Sant Jaume hagi optat per la via contrària de Madrid, la d’una alta pressió fiscal, no significa altra cosa que han cregut que aquesta era la millor via. Ara resulta que Madrid obté bons resultats i Catalunya no, però és una ingenuïtat considerable pensar que la diferència té com a causa només les diferències fiscals que cas per cas tampoc representen uns dividends extraordinaris. El que succeeix és que Madrid ha jugat a fons les cartes de la seva capitalitat i Barcelona no. Cada vegada s’ha tancat més en si mateixa, com ho constata l’actual govern d’Ada Colau. Aquest fet s’ha accentuat en els últims anys en governar des d’una via independentista combinat amb el govern dels Comuns a la capital. El resultat de tot plegat ha estat molt negatiu per a l’activitat econòmica, i ho continua sent en plena crisi. ERC en voler restringir la capacitat d’autogovernar-se actua en sentit oposat a la CDC de Pujol, que maldava per un “que ens deixin fer”.

👉 ¡Uneix-te al nostre grup de Facebook de Converses a Catalunya!

Comentem entre tots les notícies de Catalunya per a estar informats.
Podreu consultar totes les claus del dia!

No s’entén que en lloc de voler aprofundir en l’autogovern, ERC adopti una iniciativa, que a l’estatisme governamental ja li va de perles, voler intervenir sobre una altra comunitat autònoma. És tirar-se pedres a la pròpia teulada i estableix el precedent que en qualsevol moment i per qualsevol tema es pot girar contra Catalunya. En lloc d’afeblir l’estat, del qual diu que es vol separar, l’enforteix. En lloc d’enfortir l’autogovern de camí a la independència, l’afebleix. El precedent està creat i només s’explica perquè cada vegada de forma més evident ERC es comporta com el partit republicà espanyol que va ser amb Companys.

Si ERC el que vol és actuar contra un “dumping” fiscal real, que no miri una autonomia que juga en el mateix marc competencial que Catalunya, sinó que es fixi en el País Basc i en les condicions impresentables de la quota que la converteixen en una excepció fiscal extraordinària. El famós dèficit fiscal que pateix Catalunya, però encara més Madrid i València, es transforma en un benefici fiscal gran en el cas del País Basc, perquè rep molt més del que paga. Però aquest escàndol per raons polítiques mai ha estat objecte d’atenció per part de Catalunya, però si ERC projecta en primer pla la qüestió de Madrid és evident que el tema basc com a gran contradicció, emergeix amb força. En realitat el que es podia esperar d’un partit no ja independentista, sinó simplement partidari de l’autogovern, era forçar l’acord no per polemitzar amb Madrid, sinó per aconseguir que d’una vegada per totes s’estableixi el nou sistema de finançament que porta 4 anys de retard. Ara era el moment d’aprofitar la necessitat dels vots catalans del govern Sánchez per forçar terminis per resoldre d’una vegada per totes aquesta qüestió, que sí que perjudica i molt a Catalunya. Però això hauria estat anar al fons de les coses i qüestionar el poder de l’estat, i ERC que ja es considera membre d’aquest poder, prefereix deixar-ho estar i dedicar-se a la polèmica superficial amb la comunitat de Madrid que, a més, compta amb l’al·licient d’estar governada pel PP.

Mentre a Catalunya una persona que ingressi com a salari brut 20.000 euros l’any, en pagarà 2.510, mentre que a Madrid només en pagarà 2.200. Però, atenció senyores i senyors!, a Biscaia, Guipúscoa o Àlaba, encara en pagarà menys, 2.186. I si mirem l’impost pel patrimoni en un supòsit de valor de 800.000 euros, a Catalunya en pagaran 769 i a Madrid 0. Exactament el mateix que a Biscaia i a Àlaba. I perquè no sigui dit,  a Guipúscoa en pagaran 200. Tornem-ho a dir, si es vol mirar el “dumping” fiscal real, cal mirar cap al nord.

Aniràs a votar a les pròximes eleccions al Parlament de Catalunya el 14 de febrer de 2021?

Mira els resultats

Loading ... Loading ...
Print Friendly, PDF & Email

Entrades relacionades

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.

Menú