Eleccions catalanes: “Hem de saber què hi ha darrere el vel de l’abstencionisme”

• Converses a Catalunya uneix a Josep Miró i Ardèvol, Carlos Castro, Miquel Vilanova, Fèlix Riera i Eugeni Gay per debatre sobre el risc d’una gran abstenció en els pròxims comicis
• Fèlix Riera: l’abstenció “no és una fugida de responsabilitat, sino enfocar la manca d’opcions polítiques representatives”
• Carles Castro: “No és del tot cert el mite que l’abstenció beneficia les opcions independentistes”
• Miquel Vilanova: una abstenció elevada “és l’inici de la decadència de la política i la democràcia”
• Eugeni Gay: “La societat no pot viure sense el dret, ni constituir-se, ni pensar”

Aquest dimarts, 24 de novembre, ha tingut lloc la trobada digital sobre les eleccions catalanes titulada “El risc d’una gran abstenció en les eleccions de febrer. Escenaris possibles, causes, conseqüències polítiques”.

L’esdeveniment ha estat organitzat per la plataforma Converses a Catalunya, que promou el diàleg des del sentit cívic, catalanista i europeista; i l’intercanvi d’idees davant la situació de conflicte que viu Catalunya.

A la trobada hi han participat Josep Miró i Ardèvol, membre de Converses a Catalunya; Carlos Castro, especialista en anàlisi electoral de La Vanguardia; l’advocat Miquel Vilanova; l’editor Fèlix Riera; i el membre de la plataforma Converses a Catalunya, Eugeni Gay.

L’esdeveniment ha estat retransmès per streaming a la xarxa social Facebook i es pot veure de nou clicant aquí.

En la seva intervenció Miró i Ardèvol ha destacat l’enfocament d’aquesta segona trobada. “Considerem que és bo una reflexió al voltant de l’abstenció perquè les eleccions es produiran en un context particular: una crisi generalitzada que commou la nostra societat i que afecta les persones per raons molt diferents”.

“No es poden veure les coses de la mateixa manera”, segons Miró i Ardèvol, per les situacions d’elevat cost social d’aquesta crisi, l’impacte econòmic, el sofriment per les pèrdues familiars i la situació d’indefensió en què es van trobar les persones grans.

El membre de Converses a Catalunya ha apuntat la manca de propostes dels partits polítics davant la situació actual, la qual cosa pot afectar la participació en les eleccions i els canvis de tendència en la intenció de vot, “és per això que vam decidir abordar aquest tema “, ha conclòs Miró i Ardèvol.

Per la seva banda, Fèlix Riera, autor de l’article de La Vanguardia “El partit de l’abstenció” recorda el sentit de responsabilitat vinculat al vot que va suscitar les primeres eleccions democràtiques en la Transició el 1977. “Una persona que llavors es decidís per l’abstenció es podia considerar una persona que fugia del seu compromís cívic, d’una clara voluntat democràtica. El 79% de ciutadans espanyols van votar en aquella ocasió i un 21% es va abstenir de votar”.

Avui dia ens trobem davant d’una eventualitat diferent, segons Riera, perquè hi ha un desencís en “anar a votar a unes eleccions en les que no tinc cap força política que em representa i que, a més, la victòria probable del grup independentista utilitzarà el meu vot per legitimar el seu manteniment en el poder “.

L’abstenció “no és una fugida de responsabilitat”, ha prosseguit, “sino enfocar la manca d’opcions polítiques representatives”.

Seguidament, Carlos Castro ha apuntat que efectivament un grau elevat d’abstenció “ens podria condemnar a un dia de la marmota polític fins i tot amb una majoria independentista artificial també en vots, que no respongués a la realitat social de país com s’ha vist en altres eleccions de major participació “.

Castro ha considerat que “el mite” que l’abstenció beneficia les opcions dels partits independentistes “no és de el tot cert” i ha repassat algunes de les eleccions autonòmiques catalanes en què no es va complir el tòpic.

Per tant, “el nacionalisme -prossegueix l’analista- no el beneficia l’abstenció, sinó una determinada abstenció i això s’explica pel concepte del vot dual que es resumeix amb l’expressió que a Catalunya no es vota sempre el mateix ni voten sempre els mateixos”.

Castro ha apuntat que “el que sí que beneficia el nacionalisme català és el sistema electoral espanyol que tenim des de 1980 i que no hem estat capaços de reformular en una versió catalana que fos equilibrada i representativa”.

A continuació, Miquel Vilanova ha volgut analitzar què s’amaga després de l’abstenció i què podria fer la ciutadania per evitar l’abstenció, ja que, per a ell, aquest fenomen representa “una fugida de la comunitat i un deixar de participar de les institucions”.

“L’abstencionisme és una opacitat del sentit polític, institucional o social de la gent perquè, quan un vota, sap quina decisió està prenent més o menys, però darrere l’abstencionisme no podem saber què hi ha”. “Hem de saber què hi ha darrere el vel de l’abstencionisme”, ha explicat. “Quan la ciutadania deixa de decidir en un índex molt alt, jo crec que aquest és l’inici de la decadència de la política i de la democràcia perquè algú prendrà el poder de decidir per nosaltres”, ha asseverat.

Finalment, Eugeni Gay ha centrat la seva intervenció en la necessitat de posar el dret al centre. “La societat -ha explicat- no pot viure sense el dret, ni constituir-se ni pensar-se. El dret que pot ser de moltes maneres ha anat creixent amb l’estat de dret, un estat que canvia completament les relacions interpersonals i les relacions amb el poder “.

“Els drets fonamentals no són un crit al vent, són el que sosté l’ordenament jurídic dins de la Constitució i derivat a aquesta Constitució. Aquesta Constitució ens ha portat a les més altes cotes de llibertat que s’ha tingut en aquest país”, ha afegit.

Gay ha afirmat que vivim temps preocupants: “quan els partits constitucionalistes i els governs que els encapçalen llancen la gent al carrer per manifestar-se i per imposar les seves idees, en lloc de pactar i de conjugar amb la resta de les forces polítiques, actuen amb deslleialtat “.

“La democràcia és un acte d’humilitat pel bé de la col·lectivitat”, ha conclòs Gay.

Declaració de Converses a Catalunya

Hi ha una manca de propostes dels partits polítics davant la situació actual, la qual cosa pot afectar la participació en les eleccions i els canvis de tendència en la intenció de vot Share on X

 Loading ...