Amb certesa, el titular haurà semblat una exageració. Com pot ser que es vulgui evitar que circuli la tercera part dels vehicles que actualment ho fan per Barcelona? Doncs la xifra correspon exactament a la realitat. El Pla Metropolità de Mobilitat Urbana 2019-2024, situa el gener de 2022 com a data possible per prohibir la circulació per l’interior de l’espai de Barcelona, limitat per les rondes, a tots els vehicles que disposen de l’etiqueta groga de la Direcció General de Trànsit. És a dir, els dièsels matriculats entre els anys 2006 i 2013 i els de gasolina del 2000 al 2006. Per tant, d’aquí poc més d’un any els cotxes d’etiqueta groga viuran amb el risc de suprimir-los el dret a circular per Barcelona, sense que això signifiqui que deixin de pagar totes les càrregues que suporten: fiscalitat, assegurances, etc. Una tercera part dels barcelonins amb cotxe pagaran per tenir-lo tancat al garatge.
És un pas més en la “creuada” d’Ada Colau i els Comuns, amb l’aquiescència del PSC amb qui governa en coalició, contra el cotxe. Però ara ja no es tracta d’una petita part del parc, sinó d’un gruix excepcionalment gran, un de cada tres. Naturalment aquesta mesura ja té un efecte immediat que és la pèrdua de valor d’aquests cotxes al mercat de segona mà. Aquest és ja d’entrada el primer cost dels acudits d’Ada Colau. Que la mesura s’apliqui al gener o mesos després és irrellevant perquè el dany ja està fet.
Com és possible que una persona pensi en plena pandèmia en crear un problema tan gran a un nombre tan crescut de famílies que veuen com a més d’estar en ERTO o a l’atur o tenir un negoci tancat o subsistir a dures penes, a sobre l’obligaran a prescindir del cotxe o a comprar-ne un de nou fet que sens dubte alegra a les grans empreses automobilístiques? De fet el plantejament de Colau sembla que vagi de la mà de la davallada de vendes de vehicles nous. Quina millor manera per incitar a la compra que prohibir el 33% dels vehicles que puguin circular per Barcelona?
A banda de fets d’aquesta mena, se’n produeixen altres d’al·lucinants.
Colau ha decidit que llogarà pisos turístics per a famílies vulnerables. Si ho deixéssim aquí diríem “home, quina bona idea!”, però la realitat és que, com moltes altres iniciatives de l’alcaldessa, aquesta mesura només s’aplica a 22 paupèrrims habitatges que no tenen cap impacte sobre la magnitud del problema, als que a més l’Ajuntament pagarà per cadascun d’ells ¡1.400 euros al mes! Ja em direu si aquest és un enfocament racional de l’ús dels diners i dels problemes de l’habitatge.
Mentre tot això succeeix, a Barcelona cada vegada més es produeix una divisió profunda entre la part de la ciutat durament afectada per la pandèmia, que és sobretot l’àrea central i els barris on hi havia un fort impacte turístic, amb l’altra que més o menys va fent en funció de la renda i la taxa d’atur dels seus residents. Malgrat aquesta situació, el nou Pla de Barris de Barcelona obvia la naturalesa d’aquest problema, i es concentra en territoris que sens dubte tenen moltes necessitats però que no estan abocats a convertir-se en un forat negre com bona part de l’àrea afectada per la davallada del turisme. El nou Pla de Barris 2021-2024 de Colau destinarà 150 milions d’euros a barris que ja gaudien d’aquest programa i n’afegeix de nous: el Verdum, Can Peguera, el Turó de la Peira, la Prosperitat, el Carmel, Can Baró i el Poble Sec; en total són 24. D’aquests 24 barris, només 2, el Raval i el Gòtic sud, formen part d’aquest Pla
En lloc de concentrar almenys durant aquests 2 primers anys recursos a l’àrea urbana ensorrada pel coronavirus i en risc de degradació, ho dispersa entre 24 barris, amb una inversió que es distribuirà al llarg de 4 anys i que representarà un valor mitjà d’1,5 milions per barri a l’any. Una xifra que no permet abordar a fons cap dels grans problemes. És simplement la perdigonada que permet subsidiar una part de la població per captar-ne el vot.
Barcelona es mereix una altra mena de política.
