Al llarg del dia d’ahir, dimecres 28, es va produir un ampli desplegament de la Guàrdia Civil amb escorcolls i detencions de persones, en gran manera conegudes per la seva trajectòria política i la seva implicació en el procés, tant procedents d’ERC, com Xavier Vendrell i Oriol Soler, com de Convergència, cas de David Madí, persona estretament vinculada a Artur Mas i un dels seus principals assessors en estratègia política. També van ser detinguts Xavier Vinyals, empresari, impulsor de les seleccions catalanes i amb una llarga trajectòria en aquest àmbit esportiu i de l’independentisme des dels temps del COC en els anys 90 en el qual hi va participar. També ha estat cònsol de Lituània a Barcelona. Una altra detenció destacada és la de Josep Lluís Alay, el director de l’oficina de Puigdemont a Barcelona i que és una persona molt propera a l’expresident.
Les principals acusacions, que sembla que es dedueixen de l’auto del jutge, són les de finançament il·legal, irregularitats urbanístiques, tràfic d’influència, malversació, prevaricació, blanqueig i també desordres públics amb una presumpta relació amb el Tsunami Democràtic. De tots aquests fets heterogenis, el que destaca pel seu caràcter pintoresc és la intervenció telefònica en la que es parla de l’ajut de Rússia, que podria arribar fins a l’extrem de traslladar 10.000 soldats a Catalunya per consolidar la independència, i també assumir els seus deutes.
En realitat tot això té un sentit, però que és molt diferent del que se li ha donat fins ara. Aquesta gravació no és cap deliri ni tampoc res que guardi relació amb la realitat. És una protecció que en el seu moment van exercir les persones que parlaven per telèfon per defensar-se precisament de la vigilància telefònica. La tècnica és molt simple, es deixa anar un munt de despropòsits i si després succeeix algun problema i hi ha intervenció judicial, i la instrucció reprodueix aquests despropòsits, la defensa té el terreny lliure per desacreditar tot el sumari.
Aquesta podria ser l’explicació de la famosa “trama russa” i que el jutge, pel que sembla, ha fet seva. Cal veure però com es desempallega el procés. La major part dels detinguts, sobretot els noms més importants, podia obtenir-los la Guàrdia Civil sense necessitat de cap investigació, n’hi havia prou amb llegir l’excel·lent llibre de la periodista Lola García “El naufragio” per veure que totes aquestes persones formaven part de l’anomenat Estat Major que en cap moment es va veure molestat per la policia quan es va procedir a les detencions dels principals líders del procés. Ara sembla que es vol recuperar el temps perdut. En realitat el que s’intenta esbrinar no és tant l’ús fraudulent de subvencions, com suposats procediments de blanqueig de diners per finançar Puigdemont i tota l’organització exterior. Es va darrere de la xarxa d’empresaris que, o bé van fer aportacions amb comissions del 3%, o amb aportacions “patriòtiques”.
Pot haver-hi un notable escepticisme sobre els resultats d’aquestes diligències, vistos els magres èxits assolits fins ara per tots els procediments duts a terme per la Guàrdia Civil en l’àmbit independentista. El cas més espectacular, però no l’únic, ha estat l’absolució del Major Trapero malgrat haver intervingut a fons el coronel Pérez de los Cobos junt amb altres comandaments de la Guàrdia Civil, per presentar un escenari delictiu de les decisions de l’anterior cap de la policia catalana. També detencions sobre suposats terroristes que han acabat en res o molt poca cosa.
El que és evident és que aquests fets dificulten les posicions que des de l’independentisme treballen l’acord amb Sánchez, com ERC i ara d’una manera una mica forçada el mateix PDeCAT. Cal no oblidar que aquest operatiu ordenat pel jutge era conegut i plenament assumit pel ministre de l’Interior Grande Marlaska, i per la seva naturalesa és de sentit comú pensar que el mateix Sánchez n’era coneixedor.
Aquesta gravació és una protecció que en el seu moment van exercir les persones que parlaven per telèfon per defensar-se precisament de la vigilància telefònica Share on X