Les xifres són clares i contundents. I per tant, la radiografia és fàcil segons les dades de l’última enquesta del CEO.
El 75% de la població considera que la situació econòmica és dolenta o molt dolenta. Al juliol el percentatge era del 63%. Un augment contundent, que encara presenta un nivell més gran si es pregunta per la situació espanyola en la que el 87% li atorga aquest mateix qualificatiu; és a dir, pràcticament tothom.
Com quasi tothom, qualifica també de dolenta o molt dolenta la situació política, no gens menys que el 81% dels enquestats, la mateixa proporció en la que es declaren insatisfets amb la democràcia. I aquí haurien de disparar-se totes les llums vermelles perquè vol dir que tiris i troians consideren que la situació política és d’enderroc. Aleshores no pot estranyar el suspens rotund a la classe política. Un 3,8 a Catalunya, i un 2,7 perA la classe estatal. El govern català continua instal·lat en el suspens i cada vegada pitjor. Ara assoleix un 3,9 i perd una dècima en relació amb l’anterior enquesta, mentre que el govern de Sánchez i Iglesias se situa en una valoració de 3,5 sobre 10, perdent 3 dècimes. Els polítics són amb diferència el grup social pitjor valorat, un 3,5 i és una característica que augmenta la sensació d’esquerdament del sistema polític perquè s’afegeix a totes les anteriors, i atenció perquè l’administració pública suspèn amb un 3,9 excepte la Policia Nacional, Mossos, Guàrdia Civil que obtenen notes altes. La població comença a refusar la ineficàcia de l’administració.
Si aquests resultats no canvien, és evident que més tard o d’hora es produiran profundes transformacions polítiques perquè el que mostra l’enquesta és un moviment de les plaques tectòniques sota el terra de les institucions.
Des d’aquesta perspectiva, les eleccions del 14 de febrer poden comportar una gran abstenció, però ja no només per la banda dels desencisats no independentistes, sinó dels també ara desencisats partidaris de la independència. De moment les estimacions, sempre molt difícils, sobre la participació assenyalarien que està en el 64%, una xifra encara potable, si bé que menor que en els comicis precedents. Cal parar atenció però que la tendència és a reduir-se si la participació disminuís per sota del 60%, la desqualificació de la política catalana de blancs, negres i rossos seria total.
Loading ...
