L’economia europea es podria estar dirigint cap a una nova recessió a finals d’any, publica el Financial Times.
Segons el rotatiu britànic, l’alça del nombre de casos de Covid-19 i les noves restriccions a la mobilitat poden conduir els països europeus a una taxa de creixement negativa aquest darrer trimestre de l’any.
La setmana passada, Alemanya, França, el Regne Unit, Itàlia, Espanya i els Països Baixos anunciaren noves restriccions per contenir el nombre d’infeccions. D’altres mesures, com un toc de queda a Espanya, semblen estar preparant-se.
Katharina Utermöhl, economista sènior d’Allianz, afirma no poder creure “la velocitat amb què la segona onada [de la Covid-19] ha colpejat”.
Aquesta expert admet que les xifres negatives tornen a aparèixer sobre les previsions de creixement pel quart trimestre en diversos països. I que per tant una altra recessió, la segona en menys d’un any, és “perfectament possible”.
Consultada pel Financial Times, Lena Komileva, economista en cap del gabinet G+ Economics, assegura que “el confinament de negocis i el xoc sobre la confiança fan que el escenari d’una doble recessió sigui [ara] el central”.
El tercer trimestre de l’any ha estat marcat arreu del Vell Continent per una forta represa de l’activitat econòmica, ajudada en bona mesura pel període estival i els fruits de moltes setmanes de confinaments i parades de la producció. Ara s’està fent marxa enrere.
Són molt males notícies pel Banc Central Europeu (BCE), que preveia fa tan sols unes setmanes que el darrer trimestre del 2020 acabaria en positiu, amb un creixement d’un 3%.
No solament està en greu perill aquesta previsió, sinó que de confirmar-se, sembla molt difícil que l’economia de l’eurozona torni als nivells previs a l’epidèmia el 2022 com el BCE havia prèviament anunciat.
sembla molt difícil que l'economia de l'eurozona torni als nivells previs a l'epidèmia el 2022 com el BCE havia prèviament anunciat Share on X
Una altra previsió pessimista que s’està complint és la deflació o caiguda general de preus. Setembre passat va ser el segon mes consecutiu en que els preus a l’eurozona varen baixar, arribant al seu nivell mínim dels últims 4 anys.
Tot això a pesar dels estímuls llançats pel BCE per promoure el consum i així fent remuntar els preus. Els economistes consideren que una deflació prolongada és nociva per l’economia, perquè l’expectativa de que els preus segueixin baixos en el futur fa que consumidors i empreses no comprin ni inverteixin.
Mentrestant, la mesura far de la Unió Europea per fer front a les conseqüències econòmiques de la pandèmia, el Fons Europeu de Recuperació, segueix debatent-se. I no s’espera que comenci a distribuir diners fins dintre de pràcticament un any.
Durant aquest període de travessa del desert, els governs hauran de fer el possible per limitar el desastre econòmic als seus països respectius. De moment, la major part dels socis europeus semblen contraris a nous confinaments generalitzats per por de danyar massa l’economia.
De moment, l’única excepció a aquesta regla ha estat Irlanda. Però no és casualitat que sigui, juntament amb Lituània, el país europeu on menys es contraurà el PIB al 2020 (tan sols un 3% segons les darreres estimacions del FMI).
Amb o sense confinament, els economistes estan d’acord en afirmar que el simple fet que els casos de Covid-19 augmentin és en sí mateix un desincentiu pel consum i per tant per l’activitat econòmica en general.
De fet, el clima de incertesa que plana des del començament de la pandèmia ha fet augmentar de forma històrica l’estalvi dels europeus. Però tenir tants diners inactius és un altre dels factors que contribueix en a la deflació i les males previsions de creixement.
També cal dir que, en cas de produir-se, una segona recessió al darrer trimestre de l’any no afectaria igual tots els sectors. Mentre la producció industrial sembla aguantar aquest cop el ritme reprès aquest estiu gràcies a la reobertura dels mercats asiàtics, els serveis i en particular els vinculats al turisme i l’hostaleria es veurien encara més afectats.
Són males notícies per a Espanya en general i Catalunya en particular.
