La crisi sanitària que va provocar la Covid-19 va posar en relleu l’escassa consideració que mereixia la vida de la gent gran. A molts dels que estaven en residències els hi va ser, per la via dels fets, denegat el seu ingrés hospitalari. I aquells que des de les seves llars van acudir als hospitals, si tenien més de 75 anys, no tenien accés a l’ús dels respiradors reservats per a persones més joves, fos quin fos l’ordre d’entrada.
Ara s’ha iniciat el procés en comissió del Congrés dels Diputats per debatre la llei orgànica sobre l’eutanàsia, una legislació que vista l’experiència holandesa, un país molt més rigorós en l’aplicació de la llei, fa témer per la situació futura de les persones grans. Però és que a més, la coalició de govern que promou la llei ha presentat esmenes al seu propi articulat per fer-la molt més laxa i menys garantista. Concretament, aquests són els canvis i les amenaces si aconsegueixen ser aprovats:
- Els terminis per garantir la conformitat de la víctima poden desaparèixer a criteri del metge. El termini de 15 dies entre la primera i la segona petició pot desaparèixer si així ho considera el metge i també podrà practicar sense verificació prèvia, és a dir saltant-se l’últim termini de 24 hores que s’atorga al pacient perquè decideixi si persisteix o decideix a rebre l’eutanàsia.
- La decisió de morir podrà ser validada per qualsevol document previ que hagi establert la persona, si aquesta ja no es troba en el ple ús de les seves facultats: un testament vital o documents legalment reconeguts.
- Si la situació personal o les condicions de salut del pacient no ho permeten, la sol·licitud pot ser datada i signada per altres mitjans que li permetin deixar constància, o per una altra persona. L’única condició és que el malalt estigui present. És evident que aquest punt junt amb els anteriors obre la porta a la més gran de les arbitrarietats, perquè la presència d’una persona disminuïda que ja no pot exercir les seves facultats no és garantia de res.
- Totes aquestes circumstàncies multipliquen el risc quan es considera, amb la nova esmena, que l’eutanàsia a més d’als hospitals podria ser realitzada en el domicili particular, és a dir, sense cap mena de control públic ni d’altres presències que no siguin les del metge en qüestió i les persones pròximes al malalt.
- La nova llei, a més deixa clar que l’eutanàsia en cap cas serà un delicte, el que dificultarà en gran manera perseguir possibles incompliments de la llei, mantenint un nivell d’impunitat molt gran. Encara que incompleixis la norma no tindràs cap penalització!
- De manera insòlita, a més, la llei contempla l’amnistia per a totes aquelles persones acusades d’haver provocat la mort a partir d’una demanada real o figurada i obligarà els tribunals a revisar d’ofici totes les sentències condemnatòries anteriors.
En aquest marc, la temptació de decidir per la persona afectada sobretot quan aquesta és gran i té les capacitats disminuïdes, és immensa perquè la impunitat també ho serà.