La mitjana de les enquestes publicades des del 30 de maig fins a l’octubre, assenyalen que la distància entre el govern format pel PSOE i UP amb l’oposició del PP i Vox tendeix a escurçar-se. Segons la traducció en escons que fa l’especialista de La Vanguardia Carles Castro, el PSOE obtindria ara 122 escons, 2 més que els assolits en les eleccions del novembre del 2019, però UP arribaria només a 29 diputats, 6 menys que els que va obtenir aleshores, continuant així el seu declivi. El resultat reduiria en 4 escons, fins a 151, la força del Govern al Congrés. El PP per la seva banda passaria de 89 a 100 escons, creixent en 11. Mentre que Vox en perdria 7, ja que ara només obtindria 45 diputats. El resultat donaria 145 escons a aquest bloc per 151 el govern. La distància entre ambdós quedaria per tant reduïda a 6 escons, en lloc de l’actual de 14 escons. Com pot observar-se hi ha un desplaçament de vots cap al partit més gran dintre de cada bloc, que afecta en termes proporcionals més a Podemos que a Vox.
La tendència dels resultats, prenent com a referència la tornada de vacances al mes de setembre, indica més aviat un retrocés del vot socialista, de Cs, i de Vox, una tendència modesta al creixement del PP i l’estabilitat amb un lleuger decreixement d’UP. La dinàmica dels pròxims mesos amb el doble vessant econòmic i epidèmic, i la forma en com l’afrontin cadascun dels subjectes serà determinant. El govern compta amb l’arma extraordinària dels fons europeus, però ha de demostrar que té capacitat per utilitzar-los bé i en últim terme sempre serà el principal responsable de l’evolució de la Covid-19 davant la qual fins ara ha fracassat de manera reiterada i que només la manca de capacitat del PP ha impedit un major deteriorament polític del govern de Sánchez.
En el cas de Catalunya, les enquestes actuals no defineixen bé el panorama polític, sobretot si es configura el mapa actual en el qual el PDeCAT acudirà separat de JxCat, mentre que el PNC ja ha presentat la seva candidatura. Evidentment a més subjectes, més divisió del vot. A més a més, encara està per veure si l’opció del catalanisme constitucional acaba presentant-se com a força independent, o bé continua desapareguda de la política electoral. La principal limitació per a les noves forces és la seva compareixença per separat, perquè unes i altres es mosseguen mútuament l’electorat, especialment entre el PDeCAT i el PNC. Aquestes opcions amb tot, pocs o molt, poden treure vot a JxCat per la banda de la tradició convergent, però també a nous votants d’ERC, que es van inclinant per aquesta formació perquè la troben menys radical que JxCat. Les possibilitats electorals d’aquestes noves formacions es juguen sobretot a Barcelona i Tarragona i a les seves respectives àrees metropolitanes, que és també el territori en el qual el catalanisme constitucionalista, en cas de presentar-se, podria assolir millors resultats.