A diferència de la resta d’economies d’Europa i dels EUA, Espanya és l’únic país on la recuperació és incerta. Aquest fet contrasta amb les ja visibles dinàmiques positives que s’observen en el nostre entorn econòmic. Espanya, i d’una manera particular Catalunya, ha patit i encara està en estat de xoc. Aquesta crisi específica és conseqüència que els sectors Covid, de l’hostaleria i tota la resta relacionada amb el turisme (comerç, transports, activitats artístiques i recreatives) tenen un pes superior a Espanya que a la UE. Representen el 28,5% del Valor Afegit Brut (VAB) en el nostre cas, i el 22,4% a la UE. Però és que a més la contracció ha estat molt superior a Europa que ha caigut el 21%, mentre que a Espanya ho ha fet en un 39,3%.
Darrere d’aquestes xifres hi ha no només un fet estructural, sinó també greus errors en la política governamental. D’una banda, el confinament més dur de tota Europa, que va paralitzar de ple l’activitat econòmica, però després, i tot seguit, el contrast d’un desconfinament ràpid i improvisat, que ha liquidat la campanya turística d’estiu. Es va passar del negre al blanc a velocitat de la llum i s’ha pagat el cost.
En aquest context els ERTOS, un instrument molt encertat, i les injeccions de liquiditat no són suficients, i per si sols no resolen el problema, que es pot deteriorar a mesura que avancin els mesos, si no es resol una qüestió fonamental com és la incertesa de la pandèmia i el deteriorament de la confiança. Fins i tot les enquestes progovernamentals del CIS assenyalen que més de la meitat de la població espanyola no confia en el govern pel que fa a les seves polítiques contra el coronavirus.
També influeix que l’impuls fiscal espanyol ha estat insuficient. És el cost d’haver entrat en crisi amb el llast d’un elevat dèficit públic que ara es multiplica i que limita la resposta governamental. La caiguda del consum intern i l’augment de l’estalvi precisament per les incerteses no ajuden a la recuperació.
Tot plegat transforma el pressupost en un exercici de precisió de rellotgeria perquè d’una banda ha d’aconseguir pal·liar els efectes més negatius i en especial evitar la fallida d’empreses viables, però d’una altra ha de tenir l’ull posat en la despesa i la contenció del dèficit que no perquè hi hagi màniga ampla pot créixer de manera indiscriminada. Això vol dir que d’una banda es produiran importants augments de despesa, però d’una altra també s’han de produir reduccions, no amb afany d’equilibrar el resultat, cosa que ara no toca, però sí per evitar que el forat del dèficit agafi ja el 2021 una dimensió desmesurada.
Només cal observar les últimes previsions del Banc d’Espanya que empitjoren les anteriors i observar els dos escenaris que presenta en funció de la pandèmia, per adonar-se que la política del govern Sánchez des del desconfinament, de deslligar-se totalment de la resposta a la Covid-19, pot acabar tenint uns efectes perversos sobre l’economia.
Més informació sobre el coronavirus a ESPECIAL CORONAVIRUS
La política del govern Sánchez des del desconfinament, de deslligar-se totalment de la resposta a la Covid-19, pot acabar tenint uns efectes perversos sobre l’economia. Share on X
Loading ...
