És un fet quotidià que es multiplica en informacions als mitjans de comunicació i cartes al director dels danys que està ocasionant l’anomenat urbanisme tàctic d’Ada Colau que no és altra cosa que crear obstacles a l’ús del vehicle privat a Barcelona. Uns obstacles que no consisteixen només en coloraines i formigó de línia Maginot enllaç situats als carrers de major circulació, sinó que s’han estès per tota la ciutat, on també creen efectes contraproduents greus. Ens referim a aquelles perifèries de Barcelona poc habitades que per aquesta raó no tenien ni zona verda ni zona blava perquè no hi havia problema d’aparcament. Aquest fet es dóna en diverses fronteres de la ciutat, al nord, a l’est i a l’oest i afavoria la localització de determinades activitats econòmiques i a l’accés a les universitats, però sobretot tenien una altra funció que ara l’Ajuntament s’ha carregat. Actuaven com a parks and ride espontanis. Els que treballen a la ciutat i viuen fora conduïen fins a aquestes zones, aparcaven el seu cotxe per no entrar amb ell a la ciutat i utilitzaven el transport públic. Era la manera espontània com la gent intentava corregir el greu dèficit d’aquest tipus d’aparcament al voltant de Barcelona. Ara en aplicar la zona blava a aquests carrers, aquesta funció desapareix i es genera una nova dificultat a la ciutat a la gent que hi viu i treballa, a l’activitat econòmica que no millora la contaminació perquè en tot cas estimula la utilització del vehicle privat per a molts que no tenen altre recorregut. El problema de fons d’Ada Colau és que malgrat presidir l’àrea metropolitana sembla que no sap que resoldre el problema de la contaminació de Barcelona, que diu que és la seva bandera, només és possible en el marc d’un plantejament de la circulació i el transport metropolità.
Contra tots aquests absurds ara s’han aixecat mig centenar d’entitats molt diferents que van des d’organitzacions grans com el Gremi d’Hotels, el Foment del Treball o la CECOT, però alhora multitud de petites organitzacions professionals de tota mena (agents comercials, carnissers, ferreters, llibreters, i un llarguíssim etcètera), per formar la Plataforma Pro Mobilitat Lliure. El manifest d’aquestes entitats planteja que l’ús del cotxe és en la majoria de casos una necessitat professional i que no es pot actuar d’esquena a aquest fet com està fent el govern de Barcelona en Comú i el PSC. Per la seva banda el RACC, amb motiu de la Setmana Europea de la Mobilitat, ha publicat a tota pàgina als diaris 12 propostes, totes elles pràctiques, dirigides a assolir una mobilitat sostenible compatible amb el progrés social i econòmic que en realitat són per la via positiva i propositiva una esmena a la totalitat del que està fent Ada Colau.
La bola de neu com a resposta a la insòlita política de l’ajuntament contra els seus mateixos ciutadans i contra la seva economia en el pitjor moment des de la Guerra Civil de la vida de la ciutat li acabarà passat una seriosa factura.
Loading ...
