És habitual en les enquestes demanar la valoració, normalment de 0 a 10, dels diferents líders polítics. La creixent polarització fa que cada vegada el valor resultant sigui més baix perquè els que són d’una corda política diferent tendeixen a puntuar als adversaris molt baix per sistema. També pot expressar una valoració real de la nostra classe política que, d’acord amb aquestes xifres, seria àmpliament mediocre. Perquè aquell que obté una valoració més gran, Oriol Junqueras, arriba només al 5,2, mentre que la resta suspèn d’una manera clara o rotunda, començant per Carles Puigdemont, que només arriba a un 3,7, o l’actual president de la Generalitat, Quim Torra, que insòlitament només obté un 3,8.
Ara bé, en aquesta tessitura de polarització, com hem apuntat, resulta molt més demostratiu observar la valoració que fan els votants dels seus líders polítics. Normalment l’aproven. Potser de forma molt justa, com és el cas de Carles Riera a qui els membres de la CUP li atorguen un 5,1, o de forma notabilíssima com en el cas de Puigdemont, a qui els votants de JxCat el valoren amb un 7,9 i amb un 7 al president Torra. Per la seva part, Junqueras assoleix un 7,2 entre els partidaris d’ERC. La nota d’Iceta és més aviat modesta, un 5,7. Aprova però sense escarafalls. No és un lideratge gaire fort.
Però el que resulta realment sorprenent és la valoració que fan els votants de les persones que lideren la seva opció al Parlament de Catalunya. Jéssica Albiach de Catalunya en Comú només arriba a un 4,9. Carlos Carrizosa, el nou líder de Cs, es queda amb un 4,2. I Alejandro Fernàndez del PP se situa més avall, només amb un 4 pelat. En altres paraules, els mateixos votants els suspenen. En aquestes condicions, com es pot esperar que altres ciutadans amb menys militància puguin tenir la temptació de dipositar una papereta favorable per algun d’aquests tres noms?
Segurament aquí rau part de l’explicació de per què Cs i PP es queden tant a la cua de les preferències, i per què Catalunya en Comú, en lloc de remuntar, tendeix a decaure. No tenen al capdavant persones que resultin atractives per als seus teòrics votants.