El Regne Unit torna a deixar temporalment d’un costat la crisi del Coronavirus per a tornar a tractar el Brexit. En un comunicat Boris Johnson, primer ministre de Regne Unit, ha advertit a la UE que la possibilitat d’una ruptura brusca dels llaços econòmics, comercials i jurídics entre el Regne Unit i Europa a partir del 31 de desembre comença a perfilar-se com el desenllaç definitiu. “És necessari que concloguem un acord amb els nostres amics europeus abans del Consell Europeu del 15 d’octubre”, afirma Johnson. “Si no és així, no veig la possibilitat que hi hagi un acord de lliure comerç entre nosaltres, i tots dos haurem d’acceptar-lo i passar a una altra cosa”.
Pel que, amb aquesta nova data límit, obligaria novament a totes dues parts a reprendre de manera urgent les negociacions. És l’única manera que hi hagi temps perquè els documents finals s’acabin de perfilar, es tradueixin a totes les llengües oficials de la UE, i puguin ser aprovats pels parlaments nacionals, el Parlament Europeu i el britànic abans de cap d’any. Però en aquesta ocasió, tots els actors reconeixen que el Govern de Johnson comença a mostrar sense ambages les seves veritables cartes, i que ja no dissimula el seu objectiu final de fer el Brexit amb els menors lligams possibles la seva relació amb la UE. “Tindrem llavors un acord comercial amb la UE com el que té Austràlia. I vull ser absolutament clar sobre aquest tema, com he dit des d’un principi: serà un bon resultat per al Regne Unit”.
Johnson va al·ludir als punts de discrepància, sense citar-los, com els subsidis estatals o la pesca, i va assegurar que el Regne Unit no renunciarà “als fonaments del que significa ser un país independent” darrere de l’èxit de les converses. Malgrat tot, el primer ministre va reiterar en què un fracàs de les negociacions seria per al seu país “un bon resultat” i que en aquest cas significaria que la UE passés a ser un soci comercial “com Austràlia” del Regne Unit, amb els protocols establerts per l’Organització Mundial del Comerç. Aquestes declaracions se sumen a la informació revelada aquest diumenge pel diari “Financial Times” que el Govern britànic planeja aprovar nova legislació que anul·laria parts de l’acord de sortida de la UE del Regne Unit, especialment en el referit als subsidis estatals i en les duanes amb Irlanda del Nord.
El Brexit es va convertir en una realitat política el passat 31 de gener, però va arrencar llavors un període de transició que va deixar en suspens la ruptura dels llaços econòmics, comercials o jurídics. A efectes pràctics, res anava a canviar fins al 31 de desembre de 2020. Londres i Brussel·les disposaven pràcticament d’un any per a negociar un bon tractat comercial. De seguida va arribar la pandèmia, i les converses van quedar congelades durant diversos mesos, encara que el Govern de Johnson no va fer el menor esforç per demanar una pròrroga i va deixar simplement que el calendari continués avançant. No va ser fins a mitjan juny quan el primer ministre britànic va sumar la seva veu a la dels presidents de les tres institucions comunitàries (Ursula Von der Leyen, Charles Michel i David Sassoli) i es va comprometre a donar un nou impuls a les converses. De seguida es va demostrar que els avanços anaven a ser escassos, si no inexistents.
El Govern britànic planeja aprovar nova legislació que anul·laria parts de l'acord de sortida de la UE del Regne Unit, especialment en el referit als subsidis estatals i en les duanes amb Irlanda del Nord. Share on X
