La ministra de Treball, Yolanda Díaz, ha anunciat que es preveu estendre el termini dels ERTO. En aquest sentit, Els líders de les patronals, Antonio Garamendi per la CEOE i Gerardo Cuerva per Cepyme, i el de la UGT, Pepe Álvarez, li han reclamat a la ministra que s’estableixi un nou termini fins a la primavera del pròxim any.
“Des que va acabar el període d’hibernació, l’economia espanyola s’ha anat recuperant. És una recuperació irregular, per sectors, però aquesta forma de V asimètrica és el que s’està produint”, va dir aquest dijous a Antena 3 després de subratllar que la pandèmia ha causat una “caiguda intensa, però temporal” del PIB. En el segon trimestre, el moment més dur del confinament, l’activitat es va desplomar un històric 18,5% després d’acumular una caiguda del 5,2% entre gener i març,
De moment és molt clar que uns certs sectors, amb el turisme al capdavant, tenen assegurada la continuïtat de les seves ERTOs. Es va comprometre el president de Govern, Pedro Sánchez, a Balears. No serà l’únic sector. Entraria també el comerç i restauració -servei de menjars i begudes-. La ministra va assenyalar que són 700.000 els treballadors que segueixen acollits a aquesta eina i ha dit que aquests treballadors “estan localitzats en sectors molt concrets”.
El seu homòleg en Seguretat Social, José Luis Escrivá, ha avançat durant el mes d’agost quins podrien ser aquests sectors. A 10 d’agost, hi havia sis sectors que tenien més d’un 15% del total dels seus afiliats a la Seguretat Social en ERTO (Agències de viatge 45%, Transport aeri 42%, Allotjament 37%, Activitats artístiques 23%, Menjar i beguda 17% i Activitats recreatives un 15%). A nivells absoluts, 14 sectors acumulen més del 80% dels assalariats cobrant del Sepe, tres d’ells superant els 100.000 (Menjars i begudes, Allotjament i Comerç i Reparació de vehicles).
El dubte consisteix en què passarà amb la resta de sectors. Els agents socials defensen que no es pot sectoritzar la pròrroga perquè es podrien generar desgreuges. Entenen que si mantenen a treballadors en l’expedient és per necessitat. El Ministeri de Treball és partidari de prorrogar per igual a totes les empreses que tinguin un ERTO en actiu, però Economia i Hisenda volen mesurar el cost que suposaria i al·leguen problemes pressupostaris.
Segons xifres d’Eurostat, l’economia europea va caure un 11,7% en el segon trimestre de 2020 i l’ocupació, en un 2.6%. La Comissió, en les seves previsions de juliol, va calcular el forat en el producte interior brut de la Unió en al voltant del 8,3% per a enguany, encara que esperava un repunt en 2021. L’ona de rebrots que recorre en major o menor mesura el continent, obligant a endurir les mesures de contenció, posa de nou en risc la recuperació econòmica. El Banc Central Europeu va advertir també dijous passat dels riscos per a l’economia de l’Eurozona d’un increment important de la desocupació a partir de tardor i va mostrar la seva preocupació perquè les polítiques laborals no estiguin al nivell dels esforços monetaris i fiscals en marxa.
El dubte consisteix en què passarà amb la resta de sectors. Els agents socials defensen que no es pot sectoritzar la pròrroga perquè es podrien generar desgreuges Share on X
