El Saló de Cent de la ciutat comtal va acollir la presentació del Pacte per Barcelona presentat per Ada Colau i que compta amb el suport de tota l’oposició. També el comparteixen un seguit d’entitats de la ciutat, si bé hi ha excepcions importants que han refusat l’acord, començant per Foment del Treball que critica la falta de diàleg del govern municipal. També la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona, el Gremi d’Hostaleria i fins i tot la Plataforma que va enlairar a Ada Cola, la PAH, de lluita contra les hipoteques, entre d’altres.
En realitat el Pacte per Barcelona, concretat en 10 objectius és un conjunt de bones intencions sense més, i sovint farcides de tòpics, com per exemple el punt setè que tracta “d’apostar pel sistema educatiu i una xarxa educadora”. Qui no aposta pel sistema educatiu? Obvietats d’aquesta mena no poden presentar-se com un horitzó per a la ciutat, sinó més aviat com combustible per alimentar el govern municipal. En una situació de crisi el manual diu que la millor estratègia per als governs és cridar a la unitat i presentar tota crítica com una traïció al país, a la societat, a la ciutat. És el que fa Colau aquí i el que fa Sánchez a Madrid.
El problema de l’acord és que no es compromet ni defineix res. No hi ha concreció, no hi ha definició de com s’assoliran cadascun dels objectius i especialment no hi ha calendari ni pressupostos. En aquestes condicions, el que s’ha fet públic garanteix molt poc a la Ciutat. De fet per no haver-hi, ni tan sols hi ha una visió de com es vol que sigui després de la pandèmia.
Totes aquestes objeccions són greus i encara cal afegir-ne una altra molt important:
El Pacte per Barcelona no fa cap referència en els seus propòsits al sistema sanitari per protegir-nos de les epidèmies com la que ara vivim. Aquesta omissió és greu perquè afecta una qüestió vital com és la salut dels barcelonins, però també per una altra de molt determinant i que Barcelona està patint de manera esclafadora els efectes: el deteriorament intens de l’activitat econòmica. En altres paraules, la condició necessària perquè l’economia de la ciutat es recuperi és haver controlat la Covid-19. Romandrà amb nosaltres com a mínim durant tot l’any que ve, si no més, fins que hi hagi una vacuna eficaç per a tothom, però aquesta presència pot estar absolutament controlada evitant respostes que deteriorin l’activitat econòmica o pot succeir, com aquest mes de juliol, que Barcelona estigui registrant un segon impacte de restriccions amb tot el que el fet comporta. Sense aquesta condició, cap programa per bo que sigui és viable.
I els efectes sobre de Barcelona es van veient en múltiples manifestacions que no acaben de trobar resposta. Ho assenyalàvem ahir però cada dia apareixen noves dades en un mateix sentit. Per exemple de les ciutats més grans d’Espanya, Barcelona i Sevilla són les dues que han vist reduït en major mesura el preu del metre quadrat de l’habitatge, en relació amb el mateix període de l’any anterior, a Sevilla ha caigut un -8,21% i a Barcelona un –7,21%. La mitjana pel conjunt de ciutats de l’estat està per sota amb un -4,94%, però és que a Madrid ha retrocedit encara menys, un -4,46%, un -2,68% a València i un -2,18% a Saragossa. Que disminueixi el preu del metre quadrat és, en un determinat sentit positiu, això és evident. Però ara del que es tracta és que també és un indicador del decaïment de la dinàmica econòmica a cadascuna de les ciutats.
Un segon signe ben expressiu d’aquella dinàmica és que els taxistes demanen que es redueixi la flota en un 50% de manera temporal, senzillament perquè el negoci en l’actualitat és absolutament ruïnós, tant que segons els mateixos protagonistes, a hores d’ara sobren la meitat dels vehicles. Són dos exemples que s’afegeixen a tots els indicadors que assenyalen la gravetat de la situació econòmica de Barcelona, que requereix una visió, d’un model de ciutat cap al que avançar clarament definit i alhora una missió capaç de donar resposta a les necessitats immediates i concretes. El més intrigant de tot plegat és que l’oposició, que hauria de presentar aquesta alternativa, no només està absolutament desapareguda, començant per Manuel Valls, sinó que han manifestat al seu acord amb el Pacte per Barcelona malgrat la feblesa del seu contingut.
La capital de Catalunya presenta per tant un altre problema, no hi ha en el consistori una alternativa a Ada Colau, malgrat les deficiències de la seva governança. Sembla mentida que una ciutat que es vol tan dinàmica i exigent com la capital de Catalunya es trobi en aquesta situació.
El problema de l’acord és que no es compromet ni defineix res. No hi ha concreció, no hi ha definició de com s’assoliran cadascun dels objectius i especialment no hi ha calendari ni pressupostos Share on X
Loading ...
