El dimecres 15 de juliol es feu pública una esperada decisió del Tribunal General de Justícia de la UE segons la qual Apple no haurà de retornar 13.000 milions d’euros en impostos a Irlanda, seu europea de la companyia tecnològica.
L’argument de la Comissió Europea segons el qual aquesta suma es correspon a ajudes il·legals a la firma de Cupertino ha estat doncs invalidat pel òrgan judicial de la mateixa Unió, que no hi veu abús de política fiscal.
La decisió és una galleda d’aigua freda per la Comissió i especialment per la danesa Margrethe Vestager, la Comissària que ha capitanejat els esforços de Brussel·les per regular les multinacionals tecnològiques GAFAM (Google, Apple, Facebook, Amazon i Microsoft). Vestager havia de fet concebut la multimilionària exigència com un precedent i un avís a altres companyies que se serveixen d’esquemes similars.
Està per veure quin impacte concret tindrà la sentència en la lluita de la Comissió per aconseguir harmonitzar la fiscalitat dels 27 estats membre. Alguns observadors ja han apuntat que la decisió soscavarà profundament l’agressiva estratègia de Vestager.
Un nou intent centrat en les “distorsions” al mercat comú
Segons publicava el Financial Times tan sols hores abans de la sentència, Brussel·les estaria preparant una ofensiva a gran escala contra els països europeus que menys impostos exigeixen.
L’arma que segons el rotatiu britànic està estudiant la Comissió és un instrument no aplicat dels tractats europeus. Aquest permetria reduir el marge actual de les multinacionals per aprofitar els sistemes fiscals més avantatjosos en designar-los com «distorsions» al mercat comú.
L’avantatge crucial que aquesta via suposa és que per tal d’activar-la no cal obtenir un vot unànime dels estats membre, sinó tan sols d’una majoria qualificada. S’esquivaria així el mur que formarien previsiblement els estats on es paguen menys impostos.
La Unió Europea porta anys perseguint les GAFAM i altres multinacionals que concentren els impostos generats per les seves activitats en el mercat únic europeu en els països que ofereixen més avantatges fiscals. Sense massa èxit, cal dir-ho, sobretot degut als vetos dels estats interessats.
Els països que generalment s’inclouen en la llista de “semi-paradisos fiscals” de la UE són Luxemburg, els Països Baixos, Bèlgica, Irlanda, Malta i Xipre. Són estats petits que reben inversions desmesurades de multinacionals, sense relació clara amb la seva activitat real més enllà d’agrupar determinades funcions de gestió i suport.
La crisi del coronavirus i les ingents necessitats fiscals que ha generat semblen haver afinat l’instint de caçador de la Comissió. De fet, a Brussel·les hi ha una gran preocupació per les desigualtats creixents entre el nord i el sud d’Europa, principal font de tensió a les negociacions pel fons europeu de recuperació.
Els països que generalment s’inclouen en la llista de semi-paradisos fiscals de la UE són Luxemburg, els Països Baixos, Bèlgica, Irlanda, Malta i Xipre Share on X
