L’històric partit d’ERC encara el període electoral en una situació difícil perquè està situada entre l’espasa del seu suport al PSOE i la paret que representa Puigdemont.
L’amenaça que l’independentisme, o almenys una part d’ell, vegi a ERC com un partit que ha renunciat a l’objectiu final de constituir un estat independent és la principal amenaça a la qual Oriol Junqueras ha de fer front des de la presó.
En un article seu conjuntament amb Pere Aragonès publicat a La Vanguardia el dia de Sant Pere, intenta presentar i divulgar l’estratègia republicana, que bàsicament es fonamenta en tres punts. Primer, que són un partit que promou la independència per a ara i no per a un futur utòpic i indeterminat. Segon, que són un partit de gestió i bon govern. I tercer, que la seva posició de crossa del PSOE a Madrid està plenament justificada pels resultats beneficiosos que obtenen en relació als dos punts precedents.
D’aquí la importància de dur a terme una reunió de la taula de negociació al mes de juliol, fet simbòlic que referendi aquelles pretensions, objectiu que Torra ja ha posat en dificultats en voler-la precedir d’una àmplia reunió de forces independentistes a Catalunya per fixar posicions. És una manera de reduir l’espai de joc d’ERC i d’aquesta manera propiciar l’estratègia de Puigdemont de presentar-lo com un partit que no deixa de ser una versió de l’antiga Convergència.
La clau és la taula de negociació
És clar que tot dependrà del grau d’acords previs que hagin obtingut amb el govern Sánchez. Per exemple, en l’esmentat article l’única xifra que apareix és la de dotar a Catalunya d’un pla de reconstrucció d’almenys 30.000 milions procedents dels fons europeus. Sense més detall i amb aquesta referència a Europa, aquí hi hauria diners de naturalesa molt diferent, des de recursos per a la inversió, a aportacions a fons perdut, i passant per crèdits. La forma com es compongui aquest mix seria molt important, perquè òbviament els crèdits són una ajuda, però tenen un efecte limitat en una economia que cada vegada estarà més deprimida, donat que són diners que sempre s’han de retornar. Sigui com sigui, aquesta xifra apuntaria a l’assignació d’uns recursos per a les Comunitats Autònomes en el seu conjunt que es podrien situar entre els 150.000 milions d’euros i més de 200.000 milions.
No sembla probable que el govern espanyol hagi de dirigir aquesta quantitat al seu sistema autonòmic. Però en tot cas això no se sabrà fins a l’hora de la veritat, que permetrà verificar que aquesta reunió de juliol no es produeix en el buit, sinó que ha vingut precedida d’acords discretament negociats. Si no és així, la credibilitat d’ERC quedarà molt minvada perquè té necessitat de demostrar abans de les eleccions que “l’entesa progressista” té rendiment per a Catalunya.
És clar que no tot és economia, resoldre la situació dels presos abans de les eleccions seria un factor que jugaria a favor d’Oriol Junqueras, però amb un efecte molt més limitat que abans de la pandèmia, perquè avui el focus de la preocupació de la gent està situat en com sortir de la depressió econòmica, i com més ens acostem a les eleccions, més forta serà aquesta necessitat.
D’altra banda, el balanç de gestió d’ERC al govern de Catalunya és pobre per no utilitzar un qualificatiu més dur. Només cal recordar un aspecte poc esmentat: Catalunya és amb diferència la Comunitat Autònoma que presenta una taxa més elevada de persones mortes de més de 74 anys. La taxa de Catalunya és del 30,27%, clarament per sobre de la mitjana espanyola del 22,3%. Aquest és un dels grans fracassos del Departament de Treballs, Afers Socials i Família, que el Departament de Salut amb una actuació tardana i limitada tampoc ha aconseguit resoldre, alhora que els resultats d’educació són també molt pobres. L’educació al nostre país no surt del fons del pou del fracàs i l’abandonament escolar, com indiquen clarament els resultats PISA. Les tres peces claus per demostrar la bona gestió, afers socials, salut i ensenyament, arribaran a les eleccions com a exemple del que no ha de ser una acció de govern.
En aquest escenari, la reunió de la taula de negociació amb el govern espanyol és una condició necessària per encarar bé la campanya electoral, però no serà suficient si no incorpora resultats tangibles d’abast.
