Les costoses campanyes publicitàries del govern per presentar triomfalment la situació actual només tenen clar el cost d’aquestes, de l’ordre de 15 milions d’euros de moment per tres campanyes, el que no és evidentment poca cosa. Més enllà d’això, les dades i els fets són ben tètrics i cal tenir-ho en compte no per quedar ofegat pel panorama, sinó per constatar que necessitem esforç com a resposta i exigència de bon govern.
D’entrada, l’última i nova previsió del Banc d’Espanya és molt dura. Constata que trigarem tres anys en tornar a situar-nos com estàvem just abans de començar la pandèmia. Si a aquest fet se li afegeix que aleshores amb prou feines havíem recuperat els nivells del 2008 (sí en termes de PIB, no en termes d’ocupació), ens adonarem del llarg període de la destrossa que estem vivint. Pel Banc Central Espanyol el PIB caurà enguany en 15,1% i el 2021 recuperarà només un creixement del 6,9%. L’atur serà respectivament del 23,6% i del 24,7%, dades que si es confirmen serien una brutalitat. Hi ha economistes que consideren que les previsions són excessivament negatives.
Un segon aspecte de la qüestió fa referència als diners d’Europa, que seran una important ajuda, però no serviran per capejar la tempesta enguany ni gran part del que ve, perquè els primers diners arribaran a finals del 2021. Per tant, Espanya ha d’afrontar les grans necessitats econòmiques acudint a l’endeutament. Sort n’hi ha del Banc Central Europeu que en les seves compres il·limitades i suport garanteix que el cost del deute no es dispari. Però la llosa d’aquest dèficit i d’aquest endeutament, que pot arribar al 115-120% del PIB, estarà a l’esquena de tots i particularment dels més joves.
D’altra banda, els diners d’Europa no estaran condicionats a retallades concretes, però sí al reequilibri dels comptes que en la pràctica significarà més impostos i menys despesa. Una forma de suavitzar aquesta doble clatellada serien millores substancials en la productivitat, però de moment no es veu que hi hagi res en el govern que apunti en aquesta direcció. Els diners que vindran tindran com a finalitat fonamental, no tant curar les ferides produïdes per la crisi, com generar un nou teixit econòmic enfocat al futur: energies alternatives, més recerca, menys impacte ambiental, etc.
Espanya es pot acollir als recursos del MEDE que tenen mala premsa perquè en la crisi passada comportava l’aparició dels “homes de negre”. No seria així ara, però el govern s’hi resisteix per la mala imatge que porta aparellada, perquè amb aquest tipus d’ajut, que per altra banda cal retornar, aleshores sí que es pot parlar que realment Espanya ha quedat intervinguda. Tot plegat portarà a difícils equilibris a la coalició del govern perquè no podrà complir pràcticament cap dels seus compromisos. Si a aquest fet se li afegeix la crisi generalitzada que la pandèmia ha generat en totes les institucions públiques, i que mereix una anàlisi més detallat, el resultat òbviament té poc a veure amb la idea que sortirem més forts.
Més informacions sobre el coronavirus a ESPECIAL CORONAVIRUS
Loading ...
