Ahir informàvem a primera hora del sorprenent pacte entre la coalició governant i EH Bildu. L’impacte que ha tingut aquest acord ha estat extraordinari, tant que ha portat al trencament de les relacions amb les organitzacions empresarials, dinamitant d’aquesta manera la fotografia de l’acord assolit dies enrere entre sindicats, patronal i govern, i que va donar lloc a un vistós acte a la Moncloa.
Les reaccions s’han estès a tota l’oposició, que ha acusat Sánchez de no tenir la més mínima credibilitat per enganyar a aquells amb els qui pacta i de fer servir els estats d’alerta per tancar acords que res tenen a veure amb la salut dels ciutadans.
Efectivament, tot això és molt greu, perquè significa que tenim un president de govern en el qual ni els seus aliats, per sòlids que siguin, cas del PNB, hi poden confiar. Ara un cop passada aquesta sotragada extraordinària, que sens dubte ha fet forat en la situació política dels socialistes, la realitat, però, quina és?
Per començar, el govern no complirà l’acord amb Bildu. No derogarà íntegrament la reforma laboral i, atenció en aquest punt, no hi ha discrepàncies amb Iglesias, qui senzillament es limita a fer el paperot. El seu “pacte sunt servanda” és de consum extern i per protegir el seu portaveu Echenique, però UP que es troba molt còmode al govern, i ja té coll avall que hi haurà retocs a la reforma laboral però no derogació, i que en tot cas aquests canvis sortiran de l’acord entre sindicats i patronal.
D’altra banda els aliats de Sánchez estan on estaven, potser perquè no tenen altre camí. ERC veu confirmada la seva línia pactant per l’actitud de Bildu i continuarà explorant aliances amb els socialistes, si bé el seu desideràtum, negociar l’autodeterminació, és encara més inviable que la “derogació íntegra” de la reforma laboral. Però pot intentar acords sobre altres mesures com la revitalització de la taula de diàleg que no porta a res concret, però alimenta les bases independentistes.
Cs per la seva banda, es conforma a refusar durament el pacte amb Bildu, però no considera necessari trencar les perspectives d’acord amb el PSOE, i per tant és possible que voti a favor de l’enèsima pròrroga. En aquest cas, la por a la desaparició electoral i els bons resultats que li ha fabricat el CIS el condueixen per un camí contradictori, però que sembla ser inexorable.
Aquells que refusaven fins i tot el concert econòmic, s’empassen ara els acords del govern, no ja amb el PNB, sinó amb Bildu. Fins aquí cap novetat en el front. L’únic interrogant és el PNB. L’acord de Sánchez ha significat una bufetada en plena campanya electoral i ha fet créixer l’amenaça d’una aliança d’esquerres que pugui desbancar-lo del govern. I en aquest punt es troba la clau de volta. El PSOE pot pressionar el seu aliat, fer-li xantatge, vaja, a força de posar-li sobre la taula que si deixa de donar suport a Sánchez a Madrid, després de les eleccions de juny, el PSOE podria fer una aliança per governar al País Basc amb UP i Bildu. Seria molt arriscat pel mateix PSOE, però precisament la falta de miraments de Sánchez a l’hora de pactar fa més creïble l’amenaça.
El govern no complirà l’acord amb Bildu. No derogarà íntegrament la reforma laboral Share on X
