A finals de març, Converses a Catalunya explicava el model de Suècia per a fer front a l’epidèmia del nou coronavirus.
Aquest país nòrdic adoptà a començaments de març una postura insòlita. No va decretar el confinament quasi total, com passà arreu d’Europa incloent els veïns de Suècia, Noruega, Dinamarca i Finlàndia. Però tampoc feu esforços particulars per contenir l’epidèmia i evitar una escalada de contagis a nivell nacional, com Corea del Sud, Taiwan, Austràlia o Nova Zelanda.
Suècia sorprèn perquè decidí seguir una tercera via.
Les autoritats de Estocolm varen considerar que era massa tard per intentar aturar la propagació del virus. El model d’èxit taiwanès, consistent en tancar fronteres als possibles infectats, realitzar tests a escala massiva, distribuir material de protecció i mantenir l’economia oberta, fou jutjat impracticable.
Però el govern suec no es decantà tampoc per l’alternativa evident, la d’aturar l’economia quasi totalment per tal d’evitar el col·lapse del sistema sanitari.
Suècia decidí doncs deixar que el virus circulés lliurement entre la població, concentrant les restriccions i mesures de protecció tan sols en les persones vulnerables, com els ancians. Es tracta de l’estratègia de «immunitat massiva», proposada també per Angela Merkel i Boris Johnson – abans que ambdós líders se’n haguessin de desdir.
Els ciutadans del país escandinau tenen fama de disciplinats, i el seu estil de vida és molt més individual que el dels països llatins. Per exemple, el percentatge de població que viu sola a Suècia és molt més elevat que al sud d’Europa.
Estocolm esperava que les seves característiques socials l’ajudarien a evitar tant un col·lapse sanitari com un daltabaix econòmic.
Dos mesos després d’haver fet aquesta elecció, en quin punt es troba Suècia davant el virus?
Primerament, ha quedat demostrat que l’estratègia d’Estocolm comporta un elevat preu en vides humanes. Segons el recompte de la Universitat John Hopkins, al 16 de maig hi han hagut 3.646 víctimes mortals de coronavirus a Suècia.
Com arreu d’Europa, una bona part de les morts s’han produït a les residències d’ancians, cosa que demostra la manca d’eficàcia de les mesures de protecció pels més vulnerables anunciades pel govern suec.
Els països veïns de Suècia presenten xifres molt, molt inferiors. Noruega, que té aproximadament la meitat d’habitants, ha lamentat de moment 232 morts. Finlàndia, amb una població similar a la de Noruega, 297. Finalment, Dinamarca n’ha patit 537 per una població de mida similar. Estem parlant de més de 10 cops menys de morts que a Suècia.
Les morts per milió d’habitant que presenta Suècia són de més baixes que les d’Espanya, Itàlia o Regne Unit. Però molt més elevades que a Portugal, Alemanya o els països d’Europa de l’est, i s’acosten a les de França.
En segon lloc, es podria esperar que des d’un punt de vista econòmic, la decisió d’Estocolm podria haver salvat l’economia sueca de la recessió que es dibuixa arreu d’Europa.
Però tot i les morts més elevades, el model suec no ha aconseguit mitigar la davallada econòmica. Segons les previsions de la Comissió Europea, tant Suècia com Finlàndia i Dinamarca patiran pèrdues similars aquest any, d’entorn al 6% del PIB.
tot i les morts més elevades, el model suec no ha aconseguit mitigar la davallada econòmica Share on X
Per a més inri, la Unió Europea preveu que dels tres països nòrdics, Suècia sigui el que patirà el major increment de l’atur.
Aquest fet es podria explicar en part per la dependència de Suècia de les cadenes de subministrament internacionals, fortament tocades per l’epidèmia, ja que el país disposa d’una indústria més potent que els seus veïns.
Davant les males dades en termes de mortalitat i pèrdues econòmiques, Anders Tegnell, el epidemiòleg que dissenyà la resposta de Suècia a la Covid-19, espera almenys aconseguir un percentatge de persones immunitzades superior als altres països.
Segons afirma Tegnell, basant-se en una modelació matemàtica dels contagis, entorn del 40% dels habitants d’Estocolm hauran passat el virus a finals de maig. Quelcom que situarà a Suècia en una millor posició que els altres països europeus per a fer front a una eventual segona onada de contagis.
Potser el doctor suec tingui raó si una vacuna no arriba el proper hivern. De moment, però, els resultats obtinguts no són encoratjadors, i l’estiu reduirà en qualsevol cas la circulació del virus arreu d’Europa.
Més informació a ESPECIAL CORONAVIRUS
