Si considerem la diferència neta entre quants aproven suspendre a cada ministre i al president del govern, obtindrem una radiografia bastant clara de la valoració dels espanyols davant dels que tenen la difícil responsabilitat de gestionar la crisi de la pandèmia.
Del conjunt molt nombrós de ministres, només dos obtenen un balanç positiu en tenir més aprovats que suspensos. Destaca Margarita Robles amb un +43,2, que és amb diferència la valoració més alta. La segueix la vicepresidenta econòmica Nadia Calviño però ja a distància, amb un +13. També elles dues són les úniques que aproven en la nota mitjana. Robles amb un excel·lent 7,2 i Calviño amb un 5,7. A partir d’aquestes dues excepcions, tota la resta va a pitjor.
Alguns és un pitjor moderat. José Luis Escrivá arriba a un -9,1 i el poc conegut Luis Planas d’Agricultura a un -2,6. La vicepresidenta de la transició ecològica, Teresa Rivera, baixa a un -14,6.
Però el pitjor succeeix amb el nucli fort del govern, començant per Pedro Sánchez. El seu balanç negatiu és de -22,2, amb l’afegit que és juntament amb el ministre de Sanitat, Illa, Pablo Iglesias i Irene Montero, els que registren el nombre més alt de vots negatius. En el cas de Sánchez el 60,6 el suspèn. El seu aprovat ascendeix al 38,4. I aquest deu ser aproximadament el sostre electoral de les forces de la coalició i la dels seus suports més destacats.
Si comparem aquests resultats amb els caps de govern d’altres països, constatarem que Sánchez surt molt malparat, no ja en relació amb Merkel, que té una valoració positiva que supera el 80%, sinó també pel que fa referència al primer ministre italià, Conte, fins i tot al sempre qüestionat president francès Macron.
Els pesos pesants del govern no arreglen la situació. María Jesús Montero, la portaveu, té un balanç de -23,5 amb un 56% de negatius, Grande Marlaska un balanç negatiu de 23,9, Ábalos, número dos del PSOE, -25,8, i Carmen Calvo, que era i ja no és la mà dreta de Sánchez al govern, -26,3. Especial menció mereix el ministre de Sanitat, Salvador Illa, que realment ha quedat cremat en el càrrec. Supera Sánchez en valoracions negatives (-61,2) i només rep l’aprovat del 27,7 dels enquestats. És clarament un ministre amortitzat. És clar que el nucli dur es troba, com hem vist, en una situació semblant.
Encara pitjor puntuen als ministres aliats de la coalició, els nomenats per Unides Podem. L’home de Colau al govern, el ministre d’universitats Castells, el gran desaparegut, només reuneix 22 opinions positives i el seu balanç negatiu és ni més ni menys que del -32,7, un dels pitjors del govern. En realitat només el superen àmpliament Pablo Iglesias i Irene Montero, els dos caps visibles de l’altre soci. O les coses canvien molt o Pablo Iglesias pagarà un preu molt alt del seu pas pel govern. El 65,8 dels enquestats valora malament la seva gestió i el balanç negatiu llança un astronòmic -34,5. Però Irene Montero aconsegueix superar-lo. Només la valoren positivament el 20,7%, i negativament el 70%. Com es pot veure, el seu nivell de notorietat és gran, lleugerament per sobre del 90%, i això empitjora la seva qualificació negativa que és un -49,3.
En un govern normal, un ministre d’aquestes característiques tindria els dies comptats perquè seria un pes mort per al propi govern. Però és clar, aquest no és el cas. Com podem pensar que Sánchez cessarà a la parella del seu aliat necessari? És el problema col·lectiu que causa el fet d’endur-se una part tan important de la família al Consell de Ministres.
Valoració dels espanyols dels que tenen la difícil responsabilitat de gestionar la crisi de la pandèmia Click To Tweet
