Davant la reunió clau del Consell d’Europa que ha de concretar el programa de recuperació econòmica de la Unió, la carta política d’Espanya ha quedat afeblida amb la publicació per part d’Euroestat de les dades del dèficit de l’any passat, que s’ha situat en el 2,82% del PIB (2,83% si s’inclou l’ajuda financera), fet que suposa un increment de tres dècimes percentuals respecte al desequilibri del 2,5% registrat l’any anterior i que representa el tercer major desequilibri negatiu entre els països de la zona euro, només per darrere del 3% de França, segons les dades publicades per Eurostat.
En xifres absolutes, el desequilibri negatiu es va incrementar el 2019 a 35.195 milions d’euros, davant el dèficit de 30.495.000 de l’any precedent. És a dir, la situació va empitjorar tot i que es tractava d’un any més de recuperació. D’aquesta manera, l’acusació holandesa i la reserva alemanya que Espanya no aprofita les èpoques de bonança per reduir els seus comptes negatius troben un suport sòlid. Contrasta la xifra espanyola amb la italiana molt més moderada, només un 1,6% del PIB, malgrat les seves dificultats polítiques i econòmiques, i el bon fer portuguès que aconsegueix un superàvit del 0,2. Tot i que en els dos països governa un partit socialista, els resultats són absolutament dispars. La comparació encara és més dolorosa si va acompanyada del que ha estat passant en tots dos casos amb la pandèmia.
El Ministeri d’Hisenda dades publicades aquest dimarts pel Ministeri d’Hisenda, va publicar els seus propis resultats que vénen a confirmar el mal comportament pressupostari, encara que en termes més moderats. Per a aquesta font el dèficit públic puja al 2,64% el 2019, el primer augment des del 2012. Els números vermells del conjunt de les administracions públiques es van situar en els 32.882.000, després que les despeses creixessin més que els ingressos (el 4,1%, enfront d’un 3,8%). Només sis CCAA van complir amb l’objectiu marcat i els municipis van tancar amb un superàvit del 0,31% del PIB. El resultat difereix a la baixa d’Euroestat en 2.313 milions d’euros, si bé a efectes de la negociació en el Consell, l’únic que fa és confirmar el problema espanyol.
L’explicació de la major despesa per part del govern es concreta en el fet que es tracta d’un any de pròrroga pressupostària, múltiples cites electorals i “fortes mesures socials”, entre les quals cita la pujada de les pensions, l’augment del permís de paternitat, la pujada del sou dels empleats públics o la devolució de l’impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF) per maternitat.
Aquesta situació empitjora l’escenari macroeconòmic davant la crisi pandèmica. Espanya obtindrà més diners d’Europa per a la reconstrucció, però no quedarà lliure de contrapartides. En altres paraules, en contra del que preveu en el seu pla de govern, Sánchez i Iglesias hauran de treballar amb el peu al fre de la despesa, en temps de grans necessitats. És molt possible que aquesta situació es tradueixi en un intent tàctic d’obrir fronts polèmics en altres àmbits, el del feminisme de gènere, l’educació concertada, l’Església i aquest tipus de coses que cohesionen sense cost pressupostari a una part de l’electorat de tots dos partits. Però caldrà veure si en aquesta ocasió, sota la doble urgència dels perills epidèmics i econòmics, la població accepta aquestes floritures.
D’altra banda, el cost de finançar el deute continuarà en augment, que fins ara i sense conèixer les dades del dèficit ja ha crescut 2,5 vegades en relació amb el que es pagava al gener.
El desequilibri negatiu es va incrementar el 2019 a 35.195 milions d'euros, davant el dèficit de 30.495.000 de l'any precedent Share on X
