Les previsions econòmiques publicades per l’FMI són francament dolentes per a Espanya. No es tracta només de la caiguda del PIB per a aquest any, de l’ordre d’un 9%, i de l’atur, de més del 20%, sinó que a 31 de desembre del 2021 i segons aquella estimació la desocupació serà encara del 17%, i nostre PIB continuarà estant 4 o 5 punts per sota del corresponent al 2019. Per a aquest any, Espanya serà el tercer país dels estudiats per l’FMI amb la major xifra d’atur, i el segon d’Europa per darrere de Grècia.
Tot i això, el deute públic haurà crescut, sí, fins al 113% del PIB, però donades les circumstàncies i la posició del BCE, assegurant que no es dispari la prima de risc, el resultat està lluny de la catàstrofe. De fet, serà menor que el d’Itàlia abans de la pandèmia.
Tot sembla indicar que el problema espanyol, donada la política de govern, no sembla que vagi per aquí, sinó pel costat d’una recuperació lenta i nociva, que seria el resultat de la combinació de dos aspectes. Una política econòmica poc expansiva, i la incapacitat del govern per realitzar polítiques efectives contra el SAR Covid-2 que vagin més enllà del confinament i les restriccions, molt més grans que el comú europeu. Necessària sí, però sense oblidar que ho són tant més com menys eficaç és el govern en les mesures actives, detecció ràpida, aïllament dels casos de risc, identificació i abordatge dels focus, barreres de protecció personal. És a dir, l’activitat es veu sotmesa als sobresalts del confinament, que serà intermitent en el futur si no augmenta l’eficàcia, que al seu torn castiga la capacitat de recuperació econòmica.
Però anem a les mesures econòmiques pròpiament dites. La resposta fiscal per dotar d’incentius a l’economia espanyola ha estat, comparada amb la dels altres països, més aviat modesta. El conjunt aprovat pel Govern de Sánchez se situa al voltant d’un valor del 10% del PIB. A més, ha optat sobretot per la via de les garanties de crèdit més que per la injecció de diner fresc, i això no servirà per salvar moltes empreses, perquè en realitat estan contraient un deute que hauran de pagar abans que la situació s’hagi normalitzat. Això per no parlar de les petites empreses i autònoms dedicats a activitats de difícil sortida, com bars, restaurants, hotels, espectacles o tot allò que comporti una certa concentració de població, que ho tenen particularment difícil.
Altres països han donat respostes molt més potents. Itàlia, que presenta una situació fiscal més difícil fins i tot que l’espanyola, aporta el 30% del PIB, a l’igual que fa Alemanya. El Regne Unit és més modest, però tot i això i dobla l’esforç espanyol.
Heus aquí una gran paradoxa: el govern més d’esquerres de tota la Unió Europea, és el menys keynesià a l’hora d’atrevir-se a injectar estímuls econòmics.
Més informació sobre el coronavirus a ESPECIAL CORONAVIRUS
El Govern més d'esquerres de tota la Unió Europea, és el menys keynesià a l'hora d'atrevir-se a injectar estímuls econòmics Share on X
