Moscou s’ha negat al pla de l’Organització de Països Exportadors de Petroli (OPEP) de retallar la producció del cru davant la crisi del coronavirus. L’epidèmia econòmica continua enfonsant el preu del barril, però la decisió de Rússia no ha fet més que disminuir el preu del petroli.
L’OPEP, liderada de facto per l’Aràbia Saudita, proposava retirar del mercat 1,5 milions de barrils diaris, la reducció més gran de l’oferta des de desembre de 2008, mesos després de la fallida de Lehman Brothers. Però el país eurasiàtic, tercera potència petroliera mundial, va negar la major, acceptant només la prolongació de les retallades ja pactades: una minúcia per a compensar el brusc i sobtat descens en la demanda. Finalment, ni tan sols es produirà aquesta extensió: la retirada d’1,7 milions de barrils pactada el desembre passat serà paper mullat en tres setmanes.
En temps de sotsobre com els actuals, els mercats financers volen cops d’efecte. L’enfonsament borsari va obligar el dimarts a la Reserva Federal a jugar al contraatac, amb la primera rebaixa de tipus entre reunió i reunió des de la crisi. Encara que de forma més efectista que efectiva, era una manera de deixar clar que havia arribat el moment d’actuar. Que el perill del coronavirus sobre l’economia passa de la ratlla. I l’FMI i la Unió Europea van recollir el guant 24 hores després: el primer, amb un paquet d’ajudes de 45.000 milions d’euros per a països en problemes; la segona, amb màniga ampla fiscal perquè els seus Estats membres puguin desviar-se de la senda de dèficit. Aquest divendres li tocava a l’OPEP+ i tot ha quedat en foc d’encenalls: no quedava una altra que passar de les muses al teatre i el cartell ampliat s’ha quedat en les muses.
L'epidèmia econòmica continua enfonsant el preu del barril Share on XEncara que el rebuig de Rússia sembli contraproduent, no hi ha res sorprenent en la decisió de Moscou. La situació en el mercat petrolier continua sent extremadament inestable a escala mundial. L’acord sobre la reducció de l’extracció de petroli, vigent des de 2017, ja no es percep com “una pastilla màgica” per al mercat. Amb el pas dels anys els seus efectes secundaris es van fer cada vegada més evidents, considera el politòleg rus Leonid Krutakov, de la Universitat Financera davant el Govern de Rússia.
Això succeeix al mateix temps que altres països, i els EUA en primer lloc, incrementen activament la producció de petroli. Les seves activitats han desequilibrat la demanda i l’oferta en el mercat petrolier mundial. Al seu torn, Rússia ha anat postergant la seva sortida de l’acord de l’OPEP. I aquest ha estat considerat “una espina en la gola” per a les seves petrolieres Gazprom Neft i Rosneft, dos gegants que desenvolupen activament nous projectes. Les recents declaracions del cartell sobre les futures reduccions de la producció de cru no han causat l’efecte esperat. Des de començaments de 2020 la marca Brent va perdre la quarta part del seu valor, passant de 70,2 dòlars per barril a 53 dòlars.
