Els inspectors del Ministeri d’Hisenda s’han aixecat contra els paradisos fiscals. Així s’han manifestat des de l’Organització Professional d’Inspectors d’Hisenda de l’Estat (IHE) als mitjans en la clausura del seu XXIX Congrés que s’ha celebrat a Saragossa. Els inspectors denuncien el crim fiscal i han presentat una bateria de propostes per millorar el control dels grans patrimonis.
D’entre les propostes cal destacar el desig dels inspectors de reclamar el pagament a confidents i regular l’entrada d’incògnit a les empreses. Reiteren, així mateix, la seva proposta de protegir els confidents en casos de frau fiscal -proposició que, segons l’associació, és ben rebuda per Hisenda- i obrir la possibilitat de pagar per aquesta informació. Plantegen també que la llei ampliï el ventall d’actuacions permeses als inspectors d’Hisenda, entre elles actuar d’incògnit, la qual cosa els permetria, per exemple, demanar proves d’indicis de delicte abans de llançar les operacions.
El pagament a confidents no es faria amb càrrec a fons reservats sinó amb partides acreditades i amb transparència, van concretar. Es tracta d’un reforç de la protecció del denunciant -cal recordar que ja existeix la figura del denunciant anònim-. És una mesura que va estar en vigor en els anys 80 i que després es va derogar. Aquesta eina és molt efectiva als Estats Units, on ha tingut molt d’èxit per a les arques nord-americanes en el cas d’empleats de bancs suïssos, entre altres. La IHE l’ha defensat des de fa temps però la Hisenda del PP s’hi mostrava en contra els últims anys.
Quant a les actuacions d’incògnit, es tracta de regular-les. Des de l’Organització d’Inspectors van subratllar que no pretenen accedir al domicili constitucional de l’empresa, la qual cosa està molt protegida i reafirmada pel Tribunal Suprem. El que busquen és regular de manera clara i garantista actuacions d’incògnit en tallers, comerços i restaurants, per exemple, perquè els inspectors puguin obtenir indicis de frau sense estar obligats a identificar-se com fins ara.
L’associació també ha defensat una revisió de Patrimoni i Successions i una vigilància de les SICAV, societats i fons de capital de risc i Entitats de Tinença de Valors Estrangers (ETVE). A més, alerten de mecanismes societaris de control més complex que ofereixen Suïssa, Luxemburg, Holanda, Xipre, Malta o Àustria.
Una altra de les iniciatives que planteja és establir un llistat de territoris no cooperants en matèria fiscal més modern i ampli. També es proposa no reconèixer la personalitat jurídica de les societats constituïdes en paradisos fiscals o els propietaris de les quals hi resideixin. A més, des de la IHE plantegen la possibilitat d’obligar les entitats financeres amb sucursals en paradisos fiscals a proporcionar informació sobre els titulars dels comptes. El col·lectiu planteja endurir el règim sancionador per als que comercialitzin productes d’enginyeria fiscal il·lícits i per als quals utilitzin les seves societats per a finalitats personals amb l’objectiu d’estalviar impostos amb multes “prou dissuasives”, va apuntar la presidenta de l’associació, Berta Tomàs.
