Per la vigília i la festivitat de Tots Sants, el dia primer de novembre, hi ha el costum de practicar la cèlebre castanyada familiar entorn de la llar; un àpat festiu a base de moniatos, fruita confitada, castanyes i, sobretot, els panellets, que són uns deliciosos pastissets que han esdevingut un dels postres més tradicionals de Catalunya. Els panellets combinen, de manera excel·lent, el sucre i la pasta d’ametlla que se vol envoltar de pinyons – i a voltes amb farciment de confitura– que són la delícia de grans i xics, especialment quan s’acompanyen amb un gotet de malvasia o de moscatell.
En temps de crisi, la tradició pairal i monàstica ha fet els panellets amb pasta de carbassa, farina i rovell d’ou i que després untaven amb mel i que es menjaven junt amb les castanyes torrades al caliu. Pel que fa al moniato, estudis recents han posat de manifest que són una de les hortalisses més agraciada amb hidrats de carboni i sucres, amb vitamina A i E i sense gens de greixos, de tal manera que actua benèficament contra el càncer de pulmó i de pell. Al estar integrat per un percentatge elevat d’aigua fa que sigui un excel·lent hidratant del sistema digestiu.
També és propi d’aquest temps tardoral la cuina dels bolets. Hem, però, d’evitar una collida abusiva de bolets ja que es podria alterar el bosc, a més hom ha de saber-los identificar (atès que n’hi ha de tòxics) i collir-los de manera respectuosa i correcta sense malmetre el sotabosc. El rovelló, el rossinyol, la llenega, el fredolic, el moixernó, el carlet, el cep, la tòfona, tenen un paper molt destacat en la cuina pairal de casa nostra i amb ells es preparen uns guisats excel·lents com ara la perdiu amb rovellons, l’estofat de vedella amb llenega, l’arròs de bolets, cua de bou amb camagrocs i, sobretot, aquella gustosa coca de recapte amb rovellons i verdures de temporada.
