Luiz Inácio Lula da Silva ha aconseguit allò que semblava improbable després de la primera volta: derrotar Flávio Bolsonaro i obtenir un quart mandat presidencial. Però el resultat amaga una contradicció important. Lula conserva la presidència mentre la dreta consolida una posició dominant al Congrés i als governs dels principals estats. Una victòria presidencial no equival necessàriament a una victòria política completa.
Una remuntada electoral sense precedents
Els resultats oficials del 25 d’octubre són inequívocs. Lula ha obtingut el 51,79 % dels vots vàlids, 64,26 milions, davant del 48,21 %, 59,83 milions, de Flávio Bolsonaro. Una diferència de 4,43 milions de sufragis, més del doble de l’avantatge amb què Lula havia derrotat Jair Bolsonaro el 2022.
La singularitat no rau solament en el resultat. En la primera volta, el 4 d’octubre, Flávio Bolsonaro havia superat Lula per 56,10 milions de vots contra 53,88 milions. Per primera vegada des de la recuperació democràtica, el candidat que havia quedat segon aconsegueix imposar-se a la segona volta.
Lula ha incorporat 10,38 milions de sufragis respecte de la primera votació, mentre que Bolsonaro n’ha guanyat 3,72 milions. La mobilització electoral ha estat determinant: l’abstenció ha disminuït del 21,08 % al 19,2 %.
Aquestes dades suggereixen que el president ha aconseguit ampliar considerablement el seu suport, tant gràcies a una participació superior com a l’atracció d’electors d’altres candidatures.
Dos Brasils geogràficament diferenciats
La fractura territorial continua essent una característica fonamental del comportament electoral brasiler.
Lula ha vençut als nou estats del nord-est, territori històricament favorable al Partit dels Treballadors, i també en bona part del nord. Bolsonaro ha dominat el sud i el centre-oest, zones amb una presència important dels interessos agraris i del vot conservador.
Minas Gerais ofereix una dada especialment significativa: Lula hi ha guanyat amb el 50,43 %, després d’haver perdut la primera volta. Aquest estat, el segon més poblat electoralment, ha tornat a votar pel candidat que finalment ha obtingut la presidència.
São Paulo il·lustra una altra fractura: Lula ha aconseguit el 55,5 % dels vots a la capital, però Bolsonaro ha guanyat al conjunt de l’estat amb el 53,85 %. L’oposició entre una gran metròpoli i bona part del seu territori interior constitueix una dada política rellevant.
No és simplement un país dividit entre l’esquerra i la dreta. També ho està territorialment, socialment i segons les prioritats atribuïdes a l’acció pública.
La gran contradicció: una presidència d’esquerres i un Congrés conservador
Aquest és probablement el resultat polític de més transcendència.
Les eleccions legislatives del 4 d’octubre han reforçat considerablement les formacions conservadores. Segons el recompte analitzat per Americas Quarterly, els partits de dreta han obtingut 260 dels 513 diputats, als quals s’afegeixen 81 diputats de centredreta. El Partit Liberal de Bolsonaro disposarà de 121 diputats, la bancada més nombrosa.
La dreta també ha ampliat la seva representació al Senat i controla governs territorials de gran importància. Tarcísio de Freitas, per exemple, ha estat reelegit governador de São Paulo amb el 62,65 % dels vots.
Això significa que Lula haurà de negociar bona part de les seves iniciatives amb forces que defensen polítiques econòmiques, fiscals i socials diferents de les seves.
La presidència proporciona poder executiu, però no elimina les majories parlamentàries. Els pressupostos, les reformes i els nomenaments institucionals dependran de pactes difícils.
Una jornada electoral judicialitzada
La victòria s’ha produït després d’una jornada marcada per una decisió excepcional del Tribunal Suprem.
El magistrat Cristiano Zanin va ordenar prolongar dues hores la votació, fins a les 19 h, arran dels problemes de transport i de les condicions meteorològiques. Les dues candidatures havien sol·licitat ampliacions, encara que amb abastos territorials diferents.
La decisió va obligar a interrompre temporalment el recompte. Posteriorment, es va precisar que l’ampliació només afectaria les meses electorals que encara estiguessin obertes.
Flávio Bolsonaro ha rebutjat reconèixer la derrota i ha anunciat que demanarà l’anul·lació de les eleccions.
El procediment presenta qüestions jurídiques que mereixen ser examinades, però la controvèrsia sobre la pròrroga no constitueix, per si mateixa, una demostració d’irregularitats capaces d’alterar els 4,43 milions de vots de diferència.
Economia, seguretat i política social: les contradiccions pendents
Lula ha defensat durant la campanya els seus resultats en ocupació, reducció de la pobresa i protecció social. El seu programa inclou mantenir el creixement real del salari mínim, ampliar els ajuts socials i impulsar polítiques d’habitatge.
Però els problemes del cost de la vida, la seguretat ciutadana, la pressió fiscal i l’equilibri pressupostari continuen presents.
Una enquesta d’AtlasIntel/Bloomberg del 9 d’octubre donava a Bolsonaro deu punts d’avantatge sobre Lula pel que fa a la confiança dels electors en la seva capacitat per gestionar la criminalitat i controlar la despesa pública.
Aquestes preocupacions no desapareixen amb la derrota electoral de Bolsonaro. Formen part de les demandes que el nou govern haurà d’afrontar.
La repercussió internacional: Trump perd un aliat potencial
La victòria de Lula interromp una successió de triomfs presidencials conservadors a l’Amèrica Llatina i limita les possibilitats d’alineament del Brasil amb Donald Trump.
El Brasil continuarà defensant una política exterior relativament autònoma, amb relacions importants amb la Xina, participació als BRICS i resistència a una subordinació geopolítica als Estats Units.
Aquesta orientació també tindrà conseqüències en el comerç, els minerals estratègics i les negociacions aranzelàries amb Washington. Tanmateix, els interessos econòmics comuns obligaran les dues administracions a buscar acords.
Una victòria que no resol el conflicte
Lula ha obtingut una victòria clara en nombre de vots, però no una hegemonia política. Bolsonaro ha estat derrotat, però gairebé seixanta milions d’electors han donat suport a la seva candidatura.
La dreta disposa de representació parlamentària, poder territorial i una base electoral extensa. L’esquerra conserva la presidència i un lideratge personal que, als vuitanta anys, continua demostrant capacitat electoral.
La gran qüestió que deixen les eleccions brasileres no és qui ocuparà la presidència, sinó fins a quin punt podrà governar un president que no disposa de la majoria política necessària per desplegar el seu programa.
Una segona qüestió és com podrà fer-ho en aquestes condicions sense renunciar a les promeses electorals i, alhora, afrontar una situació de les finances públiques molt desequilibrada per l’elevada despesa efectuada durant el mandat de Lula.
Lula guanya a São Paulo capital amb el 55,5%, però perd al conjunt de l'estat. Una fractura territorial decisiva per entendre el Brasil. #EleccionsBrasil2026 Share on X
