El 8 de setembre de 2026 assenyala simbòlicament un abans i un després. És la data en què s’han publicat els resultats de PISA 2025. Són resultats molt dolents per a Espanya: deixa d’estar situada entorn de la mitjana internacional i passa a quedar clarament per sota, sobretot en lectura i matemàtiques.
La conclusió central és aquesta: la davallada és general a l’OCDE, però Espanya retrocedeix més de pressa. El problema espanyol no consisteix només a tenir massa alumnes endarrerits, sinó sobretot a perdre nivell mitjà i a produir molt pocs alumnes excel·lents.
Espanya en relació amb la UE i l’OCDE
| Competència | Espanya 2025 | OCDE | UE | Diferència Espanya–OCDE | Variació Espanya 2022–2025 |
|---|---|---|---|---|---|
| Ciències | 477 | 482 | 481 | −5 | −8 |
| Lectura | 451 | 461 | 459 | −10 | −23 |
| Matemàtiques | 457 | 463 | 463 | −6 | −16 |
Entre 2022 i 2025, l’OCDE perd aproximadament 3 punts en ciències, 15 en lectura i 9 en matemàtiques. Espanya en perd 8, 23 i 16, respectivament.
El 2022 encara no presentava diferències estadísticament significatives respecte de l’OCDE o de la UE; ara queda significativament per sota en lectura i matemàtiques, i per sota de l’OCDE en ciències.
Informe espanyol PISA 2025
Informe espanyol PISA 2022
Un nou rècord: la crisi educativa
Per puntuació —no com a classificació estadística, perquè les diferències petites poden no ser significatives—, Espanya ocupa aproximadament:
- A la UE: 18 de 27 en ciències, 17 en lectura i 21 en matemàtiques.
- A l’OCDE: 27 de 38 en ciències, 26 en lectura i 30 en matemàtiques.
Ja no és, per tant, un país educativament mitjà. Ha entrat en la franja baixa europea, especialment en matemàtiques.
Una dècada de deteriorament
La comparació amb el 2015 és encara més reveladora:
- Ciències: de 493 a 477, −16 punts.
- Lectura: de 496 a 451, −45 punts.
- Matemàtiques: de 486 a 457, −29 punts.
Vuit anys de govern Sánchez i una creixent intromissió ideològica en l’ensenyament
La caiguda lectora equival, amb totes les cauteles, a prop de dos cursos d’aprenentatge. I no és un accident exclusivament pandèmic: el deteriorament ja havia començat abans del 2020, però s’ha aprofundit amb força entre 2022 i 2025.
L’OCDE confirma que les mitjanes dels seus països han assolit els nivells més baixos observats en les tres competències, però el retrocés espanyol és superior.
Ha succeït una cosa semblant amb l’habitatge i la immigració: una crisi incipient i anunciada es converteix en catastròfica per una combinació d’incapacitat i mesures equivocades.
El problema decisiu: molt poca excel·lència
| Alumnat | Ciències | Lectura | Matemàtiques |
|---|---|---|---|
| Espanya sota el nivell mínim | 23% | 32% | 34% |
| OCDE sota el nivell mínim | 25% | 31% | 35% |
| Espanya en nivells alts | 4% | 2% | 3% |
| OCDE en nivells alts | 6% | 5% | 8% |
| UE en nivells alts | 6% | 4% | 6% |
Espanya conté relativament bé la cua inferior: en ciències i matemàtiques té fins i tot una mica menys d’alumnat per sota del nivell mínim que l’OCDE. Però fracassa en la part superior.
En matemàtiques, només el 3% arriba als nivells alts, davant del 8% de l’OCDE; en lectura, només el 2%.
Això configura un sistema amb una certa capacitat d’inclusió, però escassament exigent i incapaç de potenciar les capacitats més elevades. No tenim només un problema de fracàs escolar: tenim una crisi d’excel·lència, profunditat i ambició intel·lectual.
Equitat positiva, però equitat a la baixa
El nivell socioeconòmic explica el 9,2% de les diferències de rendiment en ciències a Espanya, davant de l’11,6% de l’OCDE i el 13,6% de la UE. La pendent socioeconòmica també és menor: 27 punts per unitat de l’índex ISEC, davant de 36 a l’OCDE i 38 a la UE.
És un resultat positiu: l’origen familiar condiciona menys el rendiment que en molts països europeus. Però cal completar-lo: Espanya és relativament equitativa perquè concentra molt alumnat en una zona mitjana-baixa, no perquè combini equitat i excel·lència. El que fa Espanya és anivellar per sota.
També conserva actius importants. El 90% dels alumnes diu sentir-se integrat al centre, davant del 76% de l’OCDE, i la percepció del suport docent és lleugerament superior a la mitjana internacional.
Què pot explicar la davallada?
PISA no permet establir una causalitat única, però assenyala una combinació molt coherent de factors.
La crisi de la lectura sostinguda
Les tasques que més empitjoren són les que exigeixen:
- llegir textos llargs;
- mantenir l’atenció;
- relacionar informacions procedents de diverses fonts;
- avaluar arguments i reflexionar;
- perseverar davant d’una pregunta difícil.
A l’OCDE, els lectors «apressats», que responen ràpidament però de manera incorrecta, han passat del 7% al 12%.
La crisi lectora és també transversal: si un alumne comprèn pitjor un text complex, rendirà pitjor en ciències i matemàtiques.
Absentisme i repetició
A Espanya, el 48,7% de l’alumnat declara haver faltat almenys a una classe o un dia complet durant les dues setmanes anteriors a PISA. La mitjana és del 33,9% a l’OCDE i del 38,5% a la UE.
El 22% dels alumnes espanyols de quinze anys ha repetit algun curs, davant del 12,9% de la UE i del 7,9% de l’OCDE.
La repetició arriba tard, és costosa i no substitueix una intervenció precoç eficaç.
Menys ciències
El 28,8% dels alumnes espanyols declara que no cursava cap assignatura científica quan va fer la prova, davant del 7,5% de l’OCDE i el 8,1% de la UE.
És una conseqüència molt discutible de l’especialització prematura i de l’optativitat a quart d’ESO.
Pantalles i intel·ligència artificial
Espanya obté un bon resultat en resolució computacional de problemes: 499 punts, pràcticament igual que l’OCDE (500) i superior a la UE (495). Per tant, no hi ha una incompetència digital general.
Però els alumnes espanyols utilitzen la IA escolar més que els de l’OCDE:
- Per ajudar-se a aprendre: 54,1% almenys setmanalment.
- Per fer una investigació preliminar: 41,8%.
- Per resumir textos: 39,8%.
- Per redactar treballs: 33%.
Després de controlar el nivell socioeconòmic, una utilització més intensa de la IA apareix associada a sis punts menys en ciències.
Això no demostra causalitat, però sí que reforça el senyal d’alerta sobre la substitució de l’esforç cognitiu: resumir, cercar, redactar o resoldre abans d’haver après a fer-ho personalment.
Avanç PISA sobre aprenentatge digital
L’escola espanyola condiciona menys el rendiment per l’origen social, però concentra massa alumnes en una franja mitjana-baixa. No és equitat amb excel·lència: és igualació per sota. #PISA2025 Share on X
