- Per què el CIS va fer la seva enquesta per a les europees, municipals i autonòmiques abans que es produïssin les generals del 28A? En actuar així preguntava sobre unes eleccions fora de la percepció del ciutadà, i quan aquest tenia fixada la seva atenció en les eleccions al Congrés, que es trobaven en el seu moment àlgid. Quina pressa tenia? Potser volia donar els resultats just a l’inici de la campanya amb el millor resultat possible per al PSOE?
- Per què ha tornat a canviar de metodologia d’assignació d’escons?. Des de setembre és la quarta vegada que canvia de sistema. Diu molt poc a favor de la solvència dels seu plantejament i sembla més la cerca de vestits a mida.
- Com és possible que el resultat a les municipals i autonòmiques s’allunyi tant de les generals? A comunitats i capitals on les tres dretes varen guanyar folgadament, ara perden clarament. A Madrid passen del 52 al 43% Com és possible si l’enquesta es feia abans de la votació del 28A? El que va votar dreta el 28, no ho feia contestant l’enquesta pocs dies abans? A Castella-La Manxa –on la dreta va guanyar àmpliament , el 28-A–, ara l’enquesta les afavoreix només per un sol escó de diferència, amb un 30% d’indecisos.
- La projecció dels resultats de les generals difereix molt de la previsió per a les autonòmiques, malgrat haver preguntat pocs dies abans que votessin. Les dretes mantindrien La Rioja i Madrid, i guanyarien a Aragó i Extremadura segons aquella projecció de vot de les generals. I atenció, perquè no estem dient que l’elector no voti diferent en unes i en altres, sinó que és poc creïble que votés diferent el 28A de com, quasi al mateix temps, contestava a les enquestes.
- La raó d’aquests enigmes pot radicar en els indecisos, un 40% en moltes circumscripcions. Però cal indicar que en realitat molts d’aquest indecisos són abstencionistes que no ho declaren, perquè el marge de participació en les eleccions ve a estar entre el 60 i 70%; menys a les europees.
- Si l’èxit de la mobilització de l’esquerra va donar el triomf al PSOE el 28A, què fa pensar que aquesta lògica es mantindrà en eleccions menys participatives?, i a la inversa, per què no hi haurà l’al·licient de la dreta d’actuar com en una segona volta?
- En relació a Barcelona el conjunt de les enquestes publicades al marge del CIS atorguen el primer lloc a ERC, amb 11 regidors, però el segon balla entre Colau i Collboni. Per exemple electopanel atorga un empat a ambdós i situa Valls més a prop, amb 7 regidors. Hi ha dubtes sobre la presència de la Cup i fins i tot el PP, que el CIS dona per segur. Hi ha coincidència en que VOX no obté representació. També hi ha regularitat en donar-li a la candidatura dels 4 ex consellers de JxCat entre 5 o 6 regidors, la qual cosa els situaria en cinquena posició, mostrant que aquesta formació continua sense recuperar-se.
