- L’atur entre els joves a Espanya duplica el de la UE i la mesura que se li acut al govern és regalar-los 400 euros de l’anomenat “bonus cultural“. Mentrestant les pensions creixen a un ritme del 8%. El desequilibri en l’aplicació dels recursos segons la generació és brutal.
- Es dupliquen els delictes sexuals entre els joves. Malgrat les campanyes que se succeeixen des de fa 20anys, les agressions sexuals de joves de 14 a 17 anys han anat creixent. De fet, es produeix un nou cas cada 3 hores. L’any passat van ser 2.625 casos, més del doble dels 1.251 casos d’una dècada enrere. El destarotament sexual entre els joves és molt important i la promiscuïtat una característica creixent. Les noies, segons una enquesta de l’Institut de les Dones, mantenen la seva primera relació sexual als 16,5 anys, i el 20% d’aquestes de 18 a 25 anys es declaren bisexuals, una xifra anòmalament alta en relació amb el que són les estadístiques sobre les preferències sexuals a Europa i per al conjunt de la població.
- L’educació a Espanya contínua instal·lada en una crisi terminal. Alguns indicadors són el nombre de joves que ni estudien, ni treballen (els ninis) que arriba al 26% entre els 25 i 29 anys, mentre que a Europa és del 16,8%. Més d’1 de cada 4 joves només té el títol d’ESO. La combinació d’aquests dos factors (ninis i baixa titulació d’una quarta part de la població jove) configura una massa crítica que garanteix difícils futurs professionals, baixa capacitat de renda i, per tant, de pagar impostos, i velleses molt complicades, perquè les seves pensions seran ínfimes. Hi ha una greu bretxa de gènere de sempre que mai ha estat atesa, ni tan sols considerada. La baixa titulació és 11 punts més gran entre els nois que entre les noies i aquesta diferència fa molt difícil reduir les xifres globals de baixa titulació, si no hi ha una correcció substancial de la situació que travessen els homes.
- És una evidència que el suïcidi és la primera causa de mort entre la gent jove i també ho és que creixen les addiccions i dependències de tota mena. No només les derivades de components químics, legals o il·legals, sinó també les generades a través de les pantalles. El resultat és que la capacitat de concentració i de comprensió lectora dels joves cada vegada és menor. Van substituint progressivament la lectura per la imatge crua i pelada i aquest fet fa impossible assolir elevats nivells de formació. La universitat ja enregistra aquesta crisi en les capacitats d’aprenentatge de la gent que hi arriba.
- El desequilibri generacional. S’ha produït una ruptura en la solidaritat generacional incentivada per la cultura de la immediatesa, el trencament de les xarxes familiars i les polítiques del mateix estat. Ja hem indicat abans la diferència entre els recursos que s’apliquen a la gent gran i als joves, però aquesta ruptura té més manifestacions. Dues són particularment aclaparadores. Una, la tendència a fer créixer el deute públic, que no és altra cosa que acumular una pesada obligació econòmica sobre les generacions més joves. L’altra és la crisi climàtica i la lentitud i marxa enrere en l’aplicació de respostes. Vegis, per exemple., la bonificació pel consum de benzina i gasoil, els que rebran de ple les conseqüències del canvi climàtic són les generacions més joves.
Loading ...
