Una onada de canvi recorre Occident sencer en aquest inici de 2025.
A ambdues ribes de l’oceà Atlàntic, el centre de gravetat del poder polític està prenent, a poc a poc, un gir ideològic de 180 graus – i la recent victòria electoral de Donald J. Trump, no n’és la causa sinó un símptoma primerenc.
Repassem alguns dels darrers esdeveniments més recents i que estan fent trontollar el que podríem anomenar l’establishment polític occidental. O dit d’una altra manera, les creences i la forma d’acció de govern majoritària a Europa i els països anglosaxons.
Al Canadà, la figura potser més representativa d’aquest establishment progressista, el primer ministre canadenc Justin Trudeau, es veia forçat a dimitir després de nou anys al capdavant del país. Un llarg període durant el qual l’ha situat com un pioner mundial en polítiques woke, incloent-hi les més coercitives i intrusives de les llibertats individuals.
A Àustria, les negociacions entre els partits més compatibles amb aquest establishment fracassaren el 7 de gener, cosa que donà llum verda al candidat del partit de la llibertat (FPO) Herbert Kickl, vencedor de les eleccions legislatives del passat setembre, per a cercar la fórmula de govern. Kickl és un admirador declarat del primer ministre de la veïna Hongria, Viktor Orbán. Un eix Eslovàquia-Hongria-Àustria començaria a ser una força de pressió molt considerable en el si de la UE.
Alemanya conté la respiració després que el canceller socialdemòcrata Olaf Scholz, que encapçalava una coalició contra-natura de partits un cop més provinents de l’establishment, col·lapsés el passat mes de novembre a causa d’una gestió desastrosa i una economia que està ja a la unitat de cures intensives. Tot i que els democratacristians de la CDU-CSU lideren les enquestes amb un programa fortament escorat a la dreta respecte a l’era Merkel, Alternativa per Alemanya (AfD) és segona força, fet que deixaria els partits que han participat en la coalició de Scholz amb poc més del 30% de les intencions de vot combinades (segons dades de mitjan gener).
A Romania s’està produint una de les situacions més inaudites per a una democràcia europea de les darreres dècades. Després d’anul·lar la segona volta de les eleccions presidencials per la sospita d’una campanya de desinformació russa (segona volta en què, per cert, no quedava cap candidat progressista), resulta que qui està liderant altre cop les enquestes no és sinó… el candidat de la dreta alternativa i més favorable a Rússia, Călin Georgescu.
Tot això sense tenir en compte el canvi de rumb espectacular que s’està produint als països nòrdics en els darrers anys, passant de pioners del progressisme a aplicar polítiques cada cop més de “dretes”, particularment en l’àmbit de la immigració. Si bé en el seu cas, els que les proposen i duen a terme poden ser, com a Dinamarca, partits socialdemòcrates. Prendrà nota a Espanya Pedro Sánchez, qui va de camí de convertir-se en un anacronisme?
