2024, any d’eleccions, votarà la meitat de la població mundial

L’any 2024 és un any excepcional en termes electorals. Anirà a votar gairebé la meitat de la població mundial, 3.600 milions de persones, que equivalen al 40 % de la població mundial, a més de 70 països.

Votaran els Estats Units (ja han començat a votar a través dels caucus de Iowa), la UE, Rússia, l’Índia, Taiwan (els primers que ja han votat en eleccions generals), Uruguai, Veneçuela, Mèxic, Austràlia, Corea del Sud, Indonèsia, Sud-àfrica, Àustria, Bèlgica, Finlàndia, Romania, Suïssa, tres lands alemanys, etc. El Regne Unit també té previst celebrar eleccions, en les quals, si es confirmen les enquestes, els laboristes escombraran els conservadors i els faran fora després de tretze anys de governs tories.

El think tank CIDOB, de Barcelona, considera que 2024 serà un “any  d’urnes i d’armes“, és a dir, d’eleccions i de confrontacions, si es té en compte la continuïtat de les guerres d’Ucraïna i de Gaza, entre altres conflictes bèl·lics arreu del món.

La UE

Alguns analistes afegeixen que  2024  podria ser també un any “d’ornis“.  Ho diuen pensant en la UE, que sembla lenta a l’hora d’afrontar tres grans reptes:

a) Arribar a ser un veritable actor global que pugui fer d’intermediari entre els Estats Units i la Xina.

b) Impulsar el creixement econòmic i la prosperitat social amb més “autonomia estratègica”.

c) Actuar amb més eficàcia davant la desafecció ciutadana envers el funcionament de les institucions europees.

La UE està intentant reforçar una autonomia estratègica que possibiliti la seva seguretat econòmica. Una de les prioritats de l’actual presidència semestral belga consisteix a apuntalar la competitivitat de les empreses a través d’un reforçament de la política industrial europea. Els darrers anys la indústria global ha afrontat greus problemes a causa de pertorbacions causades per la pandèmia (encariment del cost energètic) i la guerra d’Ucraïna (fragmentació de l’economia global). Les grans economies, com l’europea i l’americana, tenen interès a recuperar part del seu teixit industrial perdut durant dècades de globalització i deslocalització (avui és temps de inshoring, reshoring, nearshoring,  derisking , etc. paraules totes elles oposades al tradicional offshoring). La UE és conscient que porta un cert retard respecte als Estats Units i que no pot seguir “fent l’orni“.

ELS EUA

Les eleccions amb més capacitat per canviar el curs de la història són les dels Estats Units.

Les enquestes, de moment, són favorables a Donald Trump. Després del que es va veure durant el seu primer mandat, no és difícil imaginar fins on podria arribar l’impacte d’un segon mandat seu sobre l’ordre mundial.

El fenomen Trump pot ser explicat des de molts vessants. Els Estats Units pateix una gran polarització política interna i una difusió exponencial de tota mena de teories de la conspiració, fonamentalment a través de les xarxes socials.

Un fenomen que preocupa especialment a milions de persones és que la població blanca es convertirà en minoria majoritària, és a dir, inferior al 50 % del total, en una data tan propera com el 2030. Segons el darrer cens (2020), Estats Units és un país la població del qual encara és blanca en gairebé un 58 %, amb quasi un 19 % de la població d’origen llatinoamericà, poc més d’un 12 % d’afroamericans i gairebé un 6 % d’asiàtics.

El proteccionisme instaurat per Trump el 2016 ha continuat amb Biden. El 6 de desembre de 2022, Biden va inaugurar la nova fàbrica de xips que TSMC (empresa taiwanesa líder en el sector) ha obert a la ciutat nord-americana de Phoenix (Arizona), i allí va declarar que “la fabricació americana havia tornat“. El president Chang de TSMC va comentar que “la globalització està a les últimes i el liberalisme també, molta gent segueix anhelant el seu retorn, però no crec que es produeixi”. A Taiwan no ha agradat gaire que Biden hagi obligat TSMC a aixecar una costosíssima fàbrica de semiconductors als Estats Units que dilueix el caràcter estratègic de l’illa i la seva preponderància mundial en matèria de xips.

Biden ha accentuat la reindustrialització dels Estats Units amb la Inflation Reduction Act i la Chips and Science Act, dues lleis federals de 2022. La primera preveu injectar 370.000 milions de dòlars per enfortit el teixit industrial nord-americà. La segona destina 52.000 milions de dòlars per incentivar la fabricació de xips als Estats Units.

Biden ha mantingut les sancions de Trump contra la Xina i n’ha ordenat de noves. La Chips Act inclou una disposició que prohibeix a qualsevol companyia que rebi diners del programa, d’invertir en instal·lacions ubicades a la Xina, excepte la baixa tecnologia.

El 16 de gener s’han celebrat els caucus del Partit Republicà a Iowa, que suposen el tret de sortida de la campanya electoral dels Estats Units.  El pes de Iowa és simbòlic, perquè no és un estat decisiu, però és un símbol que té la seva importància. Els resultats han sigut favorables a Trump, tal com preveien les enquestes. Sense despentinar-se, ha superat per majoria absoluta als seus dos adversaris, Ron de Santis i Nikki Haley. Amb Iowa comença el llarg circ electoral nord-americà que durarà fins a novembre i Trump sembla molt ben col·locat, malgrat totes les dificultats judicials que li queden per resoldre.

ELECCIONS AL PARLAMENT EUROPEU

El segon focus d’atenció serà les eleccions al Parlament Europeu del 6 al 9 de juny.

Més de 400 milions d’europeus estaran cridats a les urnes per renovar 720 escons de l’Eurocambra.  Són uns comicis importants per a les tres famílies polítiques europees tradicionals –populars, socialistes i liberals– que contemplen amb preocupació les perspectives d’una gran pujada dels partits d’extrema dreta.

En pocs anys, l’Europarlament ha passat de ser dirigit gairebé en solitari per populars i socialdemòcrates a un escenari fragmentat amb pactes amb liberals i ecologistes, que al juny entraran en competència oberta amb partits d’ultradreta. Les enquestes auguren que aquests podrien treure uns 50 escons més a la dreta del Partit Popular Europeu (PPE). Si això es complís, el PPE hauria d’optar entre mantenir viva la gran coalició de conservadors i socialistes, que ha estat el pilar de la construcció europea, o buscar una nova majoria amb partits més cap a la dreta, una cooperació que ja existeix a Itàlia, Suècia o Finlàndia.

A 18 dels 27 estats membres de la UE ja hi governen partits o coalicions de dreta i extrema dreta.  La tendència general de fons a Europa és l’avenç de l’extrema dreta.

Alemanya

La ultradreta d’Alemanya s’ha disparat en un 30 % a l’est del país. Aquest any voten tres lands alemanys.  Saxònia i Turíngia voten l’1 de setembre, i Brandenburg el 22. Segons el sondeig, l’AFD  (Alternativa per a Alemanya) obtindria el 36 % de vots a Turíngia, un 34 % a Saxònia i un 32 % a Brandenburg.

Rússia

Rússia anirà a eleccions presidencials el 17 de març. Tot apunta que Putin renovarà el càrrec fins al 2030, després fins i tot pot   intentar una pròrroga fins al 2036. Això és el que fan possible   autocràcies com la russa, que no comporten eleccions lliures ni imparcials. Trump s’ha declarat públicament amic i admirador de Putin.

TAIWAN

L’illa de Taiwan és considerada per molts analistes el lloc principal on es juga la “pau mundial”.

Està fortament polaritzada, amb dos bàndols que es presentaven amb opcions de guanyar les eleccions, apadrinats cadascun d’ells per les dues grans potencies. Per un costat, el governamental Partit Progressista Democràtic (PPD), favorable a aconseguir una independència completa de la Xina, i, per altra banda, l’opositor Kuomintang, favorable a l’acostament cap a la Xina. Des d’una visió purament internacional, els taiwanesos havien d’elegir entre conviure a l’ombra de Washington o de Pequín.

La posició de la Xina queda clarament exposada amb aquestes paraules de Xi Jinping: “Resoldre el problema de Taiwan és un afer del poble xinès i depèn del poble xinès decidir. Insistim a esforçar-nos en la perspectiva de la reunificació pacífica amb la sinceritat més gran i els millors esforços, però mai prometre’m renunciar a l’ús de la força i ens reservem l’opció de prendre totes les mesures necessàries“. Pequín considera que Taiwan forma part del seu territori, tal com reconeix la declaració del Caire de 1943, produïda durant la Segona Guerra Mundial.

Biden ha pronunciat aquestes paraules: “Soldats nord-americans defensaran Taiwan en cas d’atac de la Xina“.  S’ha arribat a les eleccions amb unes enquestes molt ajustades dintre els dos partits clau: el PPD amb un 38,9 % d’intenció de vot i el KMT amb un 35,8 %.

Les eleccions han tingut lloc el 13 de gener (participació del 70 %, vot no obligatori, sense alternativa postal o electrònica, un exemple democràtic) i el seu veredicte ha sigut subtil: han guanyat Lai Ching-te -actual vicepresident i candidat del PDP- i el seu partit independentista, per tercera vegada, però els partits contemporitzadors amb Pequín dominaran el Parlament i el PDP  haurà de governar en coalició.

Els analistes escriuen que “Washington i Pequín no estan del tot satisfets ni tampoc del tot descontents“. Els resultats de les eleccions de Taiwan confirmen l’statu quo. Pequín contempla l’any 2049 -el centenari de la creació de la República Popular Xina- com la data límit abans de la qual s’ha d’haver realitzat la reunificació.

Taiwan no és només una de les societats més obertes i liberals del món (en l’índex global de democràcies, Taiwan és la primera d’Àsia i la número 10 del món), i per tant un mal exemple per Pequín, sinó també el primer productor de semiconductors, la matèria primera per excel·lència de la indústria digital.

Lai Ching-te s’ha declarat partidari de l’intercanvi i del diàleg. Això sembla un bon camí per al manteniment de l’estabilitat regional i mundial.

 Loading ...