10 tendències globals per al 2024

Després de llistar els 10 conflictes internacionals que marcaran l’agenda geopolítica i diplomàtica de l’any que tot just comença, resulta interessant ampliar el focus i fixar-nos en quins són els grans temes de societat, economia i cultura que afectaran al món sencer, i de retruc als seus ciutadans.

Per realitzar aquest estimulant exercici Converses es basa en el llistat recentment publicat per Ruchir Sharma, cap del negoci internacional del fons de gestió Rockefeller Capital Management i col·laborador del Financial Times.

1. Any d’eleccions

2024 serà l’any amb major percentatge d’electors cridats a les urnes des del 1800: el 46% de la població mundial tindrà l’oportunitat de votar en almenys una ocasió. Més de 30 democràcies, incloent-hi les tres més importants del món, els Estats Units, l’Índia i Indonèsia, tenen previst celebrar eleccions nacionals. A aquestes se’ls ha d’afegir una cita crucial per als europeus: les eleccions a la cambra parlamentària comunitària previstes entre el 6 i el 9 de juny. En molts casos, l’atenció estarà centrada en l’oposició entre els candidats rupturistes contra els qui encarnen l’statu quo liberal-progressista.

2. El retorn de l’austeritat?

2023 fou un any de relativa estabilitat financera gràcies a la inèrcia de les polítiques monetàries expansives. Molts polítics àvids de continuar gastant (i més en any electoral, vegeu el punt 1) han cantat victòria en constatar que la inflació està reculant més ràpidament del previst després que els bancs centrals es decidissin finalment a apujar els tipus d’interès. Tanmateix, els núvols s’acumulen: el dèficit públic dels Estats Units se situa en el 6%, rècord històric, i Europa no ha aconseguit reduir el seu deute de forma sensible des de la pandèmia. Si els tipus d’interès tarden més del previst a tornar a baixar (com sembla ser el cas als Estats Units), endeutar-se encara més, inclòs per pagar els deutes ja contrets, podria esdevenir prohibitiu. 2024 podria doncs marcar l’inici d’una nova onada d’austeritat en despesa pública.

3. El desinflament de la bombolla d’endeutament

Vinculat al punt 2 precedent, una amenaça plana sobre els Estats Units en particular: com que la major part dels préstecs recents s’han fet a llarg termini, els costos d’haver de retornar-los amb tipus d’interès més elevats encara s’han de fer sentir en bona part. La situació és doncs en certa manera una bomba d’efecte retardat, tot i que no tindria per què esclatar de cop i volta. La situació de cara el 2024 podria ser més aviat d’un progressiu desinflament, particularment si els tipus d’interès es mantenen relativament alts. Això afectaria negativament els mercats, reduint els nous préstecs i hipoteques, afirma Sharma.

4. La reacció contra la immigració

Una altra tendència que podria afectar al punt 1 és el rebuig creixent a la immigració en tots els països occidentals. El nombre d’immigrants augmenta de forma constant des del 2019 a banda i banda de l’Atlàntic, generant un moviment popular que està propulsant candidats alternatius al progressisme en el poder en la major part dels països i institucions. Aquest darrer (com el mateix Sharma) insisteix a defensar la tesi que l’arribada de nous immigrants és intrínsecament positiva, postulat que obvia un element bàsic: el càlcul beneficis-costos que els nouvinguts generen. La realitat és que per la immensa majoria d’immigrants que Occident està acollint, el resultat és negatiu: com Converses no es cansa d’assenyalar, la nova immigració està en general escassament qualificada i, per tant, redueix la productivitat, incentiva l’expansió de sectors d’escàs valor afegit com el turisme i genera pressió perquè els sous baixin. I això sense entrar en els costos financers, culturals i socials que suposa “integrar” els nouvinguts, i que són obviats en nom del bonisme imposat pel progressisme.

5. La incertesa econòmica europea

Després d’un 2023 en què l’economia nord-americana cresqué cinc vegades més de pressa que l’europea, Sharma opina que la UE podria donar una sorpresa el 2024 i situar el seu creixement per davant dels Estats Units. Per afirmar això es basa en els estalvis de les llars europees, que al contrari que els nord-americans han crescut respecte del 2021, uns sous també a l’alça i el fet d’haver superat -afirma- el trauma de la crisi energètica per la guerra d’Ucraïna. Malgrat això, des d’aquesta riba de l’Atlàntic veiem factors que refreden l’optimisme de Sharma: Alemanya, la locomotora europea, continua sumida en una greu crisi del seu sector productiu, i Europa no està abordant els seus problemes de fons: manca d’innovació, falta de capital per guanyar posicions en el sector tecnològic, sobreregulació i dependència creixent de la Xina per realitzar la tan vantada transició energètica.

6. Pèrdua de velocitat de la Xina?

2023 havia de ser l’any del gran retorn de la Xina com a motor econòmic mundial, i en aquest sentit el gegant asiàtic ha resultat molt decebedor. Alguns analistes pensen que el model xinès, portat fins a nous extrems d’autoritarisme i dirigisme per Xi Jinping, està esgotat. Les perspectives de creixement anuals se situen actualment en el 5%, el més baix des dels anys noranta, si es deixen de banda les turbulències causades per la pandèmia del 2020. Sovint s’apunta a la crisi demogràfica com un factor afegit que farà que el país no aconsegueixi mai el seu objectiu d’arrabassar els Estats Units com a primera potència econòmica mundial. No obstant això, recentment s’han publicat dades que apunten a una represa de l’activitat industrial i de serveis. A més, la Xina manté un ampli potencial per generar nous llocs de treball altament qualificats: el 36% de la seva població continua vivint en zones rurals (respecte, per exemple, el 19% en el cas d’Espanya) i l’atur juvenil és relativament elevat.

7. L’encertada prudència dels països emergents

La guerra comercial oberta entre la Xina i els Estats Units està afavorint la industrialització de països emergents neutrals o més propers al camp occidental. Fins fa poc, la Xina acaparava més del 10% de la inversió estrangera directa mundial. Però des de l’inici de les tensions entre els dos rivals, els grans guanyadors estan sent Vietnam, Índia, Indonèsia, Polònia i sobretot Mèxic, país aquest últim que ha aconseguit captar més del 4% de tota la inversió mundial. A diferència de l’endeutament desenfrenat del món desenvolupat durant la pandèmia (i des de llavors), molts països emergents es comportaren de forma prudent evitant sobreendeutar-se. Inclús els pitjors alumnes de la classe, com Turquia i Argentina, han retrobat el camí de l’ortodòxia financera i comencen a beneficiar-se.

8. El declivi del dòlar

A finals del 2022, el dòlar tocà el seu sostre respecte de les altres divises en més de dues dècades. Però des d’aleshores el seu valor relatiu ha anat reculant i experts com Sharma pensen que el declivi de la moneda nord-americana es podria inclús accelerar perquè continua estant sobrevalorada. Un dels factors que podria propiciar aquesta pèrdua de valor és que el dèficit total dels Estats Units és més del doble que la mitjana dels altres països, i des de l’any 2000 el seu deute exterior s’ha multiplicat per quatre. Els bancs centrals s’estarien doncs allunyant del dòlar com a valor refugi, recuperant l’or i cercant divises alternatives com la xinesa.

9. La fi de les set magnífiques?

Fa poc, Converses es feia ressò de la concentració creixent del mercat mundial en un reduït grup d’empreses del sector tecnològic, totes elles nord-americanes, les anomenades “set magnífiques” de la borsa. Segons Sharma, els seus set membres es podrien separar en els pròxims mesos. La raó és que els inversors s’adonaran que no totes aquestes empreses estan en la mateixa posició de guanyar ràpidament molts diners amb la intel·ligència artificial. Per exemple, les perspectives actuals d’ingressos per a l’any 2024 apunten envers una expansió continuada per a Nvidia, un estancament per a Apple i un retrocés per a Tesla (en bona part degut a l’auge de marques xineses com BYD). A més, més enllà d’aquest reduït grup, la resta del sector tecnològic travessa una petita recessió, amb retallades importants del capital risc disponible i l’acomiadament de més de 70.000 treballadors en els darrers mesos.

10. La caiguda de la indústria de l’entreteniment per sobrecàrrega ideològica

Val la pena parar-se en el desè i darrer punt de Sharma, que afirma que Hollywood encara no s’ha recuperat de la crisi de la pandèmia. La raó que dona és especialment interessant: l’excessiva càrrega ideològica de les seves produccions, convertides cada cop de forma més sistemàtica en pamflets woke que vanten el feminisme de gènere, el racisme i la desconstrucció de la història (Sharma cita la recent producció de Ridley Scott sobre Napoleó en aquest sentit). El que l’autor no entra a valorar és que el nou rival de la indústria del cinema, les plataformes de streaming com Netflix es troben en una situació de pèrdua massiva de subscriptors per exactament la mateixa raó ideològica. Qui n’ha sortit guanyant el 2023? Doncs produccions independents i contraculturals com Sound of Freedom, un veritable fenomen que el col·laborador de Converses Ramon Torra ha tractat recentment.