Qui va dir que els socialistes eren un partit assenyat? Els fets demostren Ć mpliament tot el contrari i el mĆ©s important d’aquests fets, quan un governa, sĆ³n les lleis i aquestes s’han convertit en un gran desori.
1.S’aprova la llei trans que permet intervencions quirĆŗrgiques i hormonacions en menors quan les legislacions semblants del nostre entorn estan rectificant perquĆØ ja hi ha experiĆØncia dels dolorosos fracassos que el canvi de sexe ha comportat en molts joves i adolescents, provocant danys irreversibles en aquests. Recordem que l’anomenada disfĆ²ria de gĆØnere, continua amb un altre nom al catĆ leg de patologies de l’OMS, i que, per tant, sĆ³n situacions que han de ser abordades amb cura, acompanyament i criteri mĆØdic. El govern ha fet taula rasa amb totes aquestes consideracions.
Ā 2. La supressiĆ³ del delicte de sediciĆ³ sense substitut, fa que Espanya sigui l’Ćŗnic paĆs de la UE en el que no hi ha cap mena de cĆ stig previst per intentar un canvi de rĆØgim si no impera la violĆØncia. Es pot proclamar no nomĆ©s la independĆØncia, sinĆ³ la Tercera RepĆŗblica i no tĆ© cap conseqĆ¼ĆØncia penal. Ni administrativa. D’alguna manera s’ha legalitzat la modificaciĆ³ sobtada i no democrĆ tica del rĆØgim constitucional; aixĆ² sĆ, sempre que no existeixi coaccions ni actes violents.
3. L’estranya modificaciĆ³ del delicte de malversaciĆ³. Que tĆ© com a conseqĆ¼ĆØncia que siguin molt mĆ©s greu les penes que graven la mala utilitzaciĆ³ per part d’un privat de 5.000 euros, que la malversaciĆ³ per part d’un polĆtic o un funcionari d’un miliĆ³ d’euros, si ell directament no es veu beneficiat. Ćs un canvi que no entenen ni els juristes d’aquĆ ni a la UE. Ćs el problema de fer lleis pensant en un propĆ²sit concret sense considerar que s’han d’aplicar amb carĆ cter general.
4. La llei del “nomĆ©s sĆ Ć©s sĆ” i la incapacitat per assumir els errors, primer, i per modificar-los, desprĆ©s.
5. La llei de protecciĆ³ animal, que estableix exigĆØncies desmesurades a qui vol tenir un gos a casa, perĆ² alhora ha estat incapaƧ d’evitar que hi hagi gossos de primera, les mascotes, i de segona, els que es dediquen a la caƧa i al mĆ³n rural. Com ha estat incapaƧ de prohibir les curses de braus o les condicions com se sacrifiquen els porcs o les que romanen en la cria de ponedores i aus d’engreix. Ćs un voler i no poder, carregant l’exigĆØncia sobre la part polĆticament mĆ©s indefensa.
6. Amb l’actual legislaciĆ³ estĆ mĆ©s protegida una mascota domĆØstica que l’Ć©sser humĆ engendrat. Ćs una aberraciĆ³ extraordinĆ ria.
7. S’ha legalitzat el suĆÆcidi assistit en plena epidĆØmia de suĆÆcidis. Qui es pot estranyar que aquests creixin i creixin?
8. Legalitzen l’eutanĆ sia en nom de la llibertat, perĆ² neguen dotar de recursos a la desproveĆÆda Ć rea de cures palĀ·liatives; Ć©s a dir, la llibertat radica en escollir entre morir patint o que vingui el metge i et mati.
9. S’ha despenalitzat l’acciĆ³ dels piquets de vaga que en moltes ocasions practiquen la coacciĆ³, i al mateix temps s’ha penalitzat, fins i tot amb presĆ³, els inofensius ciutadans que es dediquen a pregar davant les clĆniques que fan avortaments.
10. S’afavoreix, segurament de manera ilĀ·legal, la nacionalitzaciĆ³ massiva de fills i nets de persones que van marxar d’Espanya, fos quina fos la causa, i al mateix temps es nega la nacionalitat espanyola als sahrauĆs nascuts abans de 1976; Ć©s a dir, persones que tenien la ciutadania espanyola.
El mĆ©s important d'aquests fets, quan un governa, sĆ³n les lleis i aquestes s'han convertit en un gran desori. Share on X