Per què la productivitat és un factor letal en el nostre cas?
Perquè és crònicament baixa en totes les seves manifestacions i impedeix que la població creixi en ingressos i convergeixi amb Europa, de manera que cada cop estem més separats. Sense una productivitat adequada, la prosperitat a mitjà termini és impossible.
La productivitat a Espanya ha retrocedit significativament en comparació de la Unió Europea al llarg del segle actual. Això es reflecteix en la productivitat total dels factors (PTF), que ha disminuït en un 7,3% des de l’any 2000 fins al 2022, en contrast amb els avenços enregistrats a països com els Estats Units i Alemanya.
La productivitat del treball, calculada dividint el PIB pel total d’hores treballades pels ocupats, va créixer a Espanya menys que a altres països, amb una mitjana anual del 0,7% des de principis de segle, davant l’1,1% que enregistra la UE en conjunt o l’1,4% dels Estats Units. La productivitat del capital, definida com el valor afegit generat per unitat de dotacions de capital disponibles, va enregistrar un descens mitjà de l’1,2% anual entre el 2000 i el 2022, ja que la inversió acumulada va avançar més que el valor afegit generat.
Tot i que la productivitat conjunta dels factors va créixer un 1,2% després del final de la Gran Recessió (2013-2019) i un 2,8% després de la pandèmia (2020-2022), aquestes millores no són suficients per convergir fins als nivells mitjans europeus de productivitat.
L’evolució de la productivitat a Espanya ha estat caracteritzada per un procés de divergència amb la Unió Europea, especialment en termes de productivitat per hora treballada.
La productivitat laboral a Espanya ha seguit un comportament molt diferent al del PIB per càpita, amb un acostament espanyol en matèria de productivitat els primers anys dels vuitanta, que es va aturar amb l’entrada espanyola a la Unió Europea, i posteriorment es va iniciar un procés de divergència que arriba fins a l’actualitat.
Les conseqüències de la reculada són evidents:
El creixement del PIB per habitant s’ha frenat i, per tant, la distància entre Espanya i la UE-27 en renda per habitant ha crescut i la bretxa amb països que sí que milloren l’eficiència s’ha ampliat.
Les causes són diverses:
- Dèbil Eficiència Productiva: La baixa productivitat es deu en part al fet que la trajectòria de la productivitat total dels factors ha mantingut els nivells d’eficiència productiva per sota dels del segle passat, malgrat l’esforç d’acumulació de capital físic i humà de les darreres dècades.
- Excessiva Acumulació d’Actius Immobiliaris: Durant el boom immobiliari, es van acumular actius immobiliaris que segueixen parcialment utilitzats per les empreses, cosa que llasta la productivitat del capital.
- Baixa Inversió en Actius Productius: La inversió en actius que haurien d’impulsar la productivitat, com les tecnologies de la informació i els intangibles, ha avançat a un ritme menor que en altres economies, fet que ha contribuït a la caiguda de la productivitat a Espanya.
Hi ha altres factors que refereixen directament a les empreses:
- Grandària de les Empreses: És coneguda la relació directa entre grandària i productivitat. El pes de les pimes i micropimes es fa notar.
- Composició Sectorial: L’estructura productiva, amb el pes creixent de sectors de baixa productivitat i l’augment de la dependència envers ells, com ara el turisme que ja aporta de l’ordre del 12% del PIB, i l’entorn d’activitats de serveis que genera.
Per entendre millor el nostre cas: El teorema de Hulten
El teorema de Hulten, formulat per l’economista nord-americà Charles R. Hulten el 1978, ens ajuda a entendre, mitjançant l’anàlisi de la productivitat total dels factors (PTF) i el seu impacte a l’economia. La seva importància rau en la connexió que estableix entre els guanys de productivitat agregada i la productivitat a l’àmbit de les empreses.
El teorema de Hulten sorgeix en el marc del model de creixement de Solow i la comptabilitat del creixement, on la PTF es considera com el component del creixement econòmic que no es pot explicar per l’augment dels factors tradicionals, com el capital i el treball.
La producció total és el resultat de la combinació de capital, treball i aquesta productivitat total dels factors (PTF), que representa l’eficiència amb què es combinen capital i treball per produir. L’augment de la PTF pot provenir de la innovació, la millora de l’eficiència, el capital humà, etc.
El teorema de Hulten estableix que el creixement en la productivitat agregada es pot calcular com una mitjana ponderada del creixement de la productivitat individual de les empreses. Hi ha un efecte de la composició a causa del pes dels diferents sectors en la formació del PIB. Mentre que resultin importants els que denoten una baixa productivitat, com ara el turisme, l’hostaleria, els serveis personals no qualificats i la construcció, la dificultat per millorar la productivitat és més gran i l’esforç dels altres sectors ha de ser més important. Però com que en determinats aspectes competeixen en recursos, per exemple en capital, el problema es multiplica.
Sense millores de la productivitat no hi ha creixement dels ingressos per persona, i això explica perquè, sent tan bo el creixement del PIB espanyol, és tan deficient la millora dels ingressos d’una bona part de la població; fins i tot el seu empobriment a causa de la inflació. L’economia espanyola està dopada i això és un factor letal pel creixement a base d’afegir població immigrant de baixa productivitat. Si a l’anterior crisi la causa va ser la construcció, la venidora sorgeix de la combinació entre baixa productivitat, turisme i altres sectors afins, i immigració massiva.
📊 Sense millores en la productivitat, no hi ha creixement d'ingressos per persona. És fonamental per a la nostra economia! 💼💪 Share on X” username=”conversesacat”]
Loading ...
