No és, ni de bon tros, el país més perillós del món per als seus habitants ni visitants. Però la Xina ha estat acusada recentment per la ONG Human Rights Watch (HRW), de constituir una «amenaça global» pe als drets humans.
Es tracta d’una afirmació exagerada?
D’una banda, la pròpia ONG reconeix que en països com el Lemen o Síria, la situació per als drets humans és molt pitjor ja que els actors implicats «ignoren descaradament les regles internacionals establertes per a la protecció dels ciutadans». Es tracta doncs d’amenaces gravíssimes i immediates als drets més fonamentals, començant pel de la vida.
Però d’altra banda, si bé Pequín no presenta una amenaça en aquest àmbit, el seu comportament preocupa per la manca de compliment d’altres drets cívics suposadament reconeguts, com la llibertat d’expressió o de reunió, així com la preservació de la privacitat de les persones.
El informe de HRW denuncia que el govern del president xinès Xi Jinping està duent a terme la «repressió més brutal en dècades», tancant associacions cíviques, vigilant massivament grups sencers de població, censurant les xarxes socials o desafiant el sistema de llibertats encara vigent a Hong Kong.
El control de la població com producte d’exportació
El govern comunista xinès imposa un règim estricte de censura sobre els seus ciutadans des de fa dècades. Però a mesura que el país guanya importància econòmica, diplomàtica i tecnològica, està propagant aquest model de societat arreu del món amb l’objectiu de «evitar haver de rendir comptes per la seva actuació repressiva», segons el director executiu de HRW Kenneth Roth.
De fet, fa tan sols uns dies, les autoritats xineses varen denegar al propi Roth el seu accés a Hong Kong per presentar el informe de la ONG.
La censura a la xinesa es podria pràcticament considerar com un subproducte de la seva expansió comercial. A l’Àfrica, per exemple, Pekín està facilitant que els governs locals es dotin de sistemes de control de internet, sovint a través de empreses para-públiques. Forma part, sembla, del pla de Xi Jinping per fer de la Xina «una súper-potència cibernètica».
D’altra banda, per a les empreses multinacionals o altres actors no estatals, oposar-se en públic a Beijing pot tenir un elevat cost: el tancament al mercat interior xinès, que ja representa el 16% de l’economia mundial, pot ésser molt nociu pel seu desenvolupament.
La creixent influència de la visió xinesa a les Nacions Unides
Com Converses a Catalunya ja explicà, una altra part dels esforços xinesos es dirigeixen envers influir l’ONU. Màxima institució oficial de defensa i promoció dels drets humans a escala mundial, Pequín considera clau «adaptar» la seva visió per tal de que no entri en conflicte amb l’enfocament xinès.
La Xina ha multiplicat per cinc la seva contribució pressupostària a l’ONU en els darrers 10 anys, i ja és el segon contribuent principal de l’organització. A part d’enviar més i més diplomàtics a Nova York i pressionar perquè accedeixen a càrrecs clau, el govern xinès també està forjant lentament una aliança d’estats autocràtics per promoure el seu model de drets humans.
El paper de les noves tecnologies
Si la Xina espanta als observadors internacionals que vetllen pels drets humans, és també per les seves capacitats tecnològiques, que s’apropen cada cop més a les occidentals i les superen ja en alguns aspectes.
De fet, un dels eixos estratègics de Xi Jinping és que la Xina esdevingui la primera potència mundial en el camp de la intel·ligència artificial. Quelcom pel qual el país es troba particularment ben posicionat gràcies al fet que el govern pot servir-se de les dades personals dels seus ciutadans.
