No és un engany deliberat, ni per part de ningú. És un engany que es produeix amb una lectura dels resultats de les enquestes a primera vista si no es té en compte un fet que canvia els paràmetres de tota comparació amb els resultats precedents del 2019. Es tracta que Espanya passa de disposar de 54 escons a 61 i, per tant, amb els mateixos resultats, si la distribució fos simètrica a l’increment total, hauria de millorar en aquesta mateixa proporció. Per exemple, el PSOE podria treure el 13% més de diputats, i això no voldria dir una millora, sinó mantenir-se amb el resultat de les eleccions de 2019.
A més, es produeix el fet que Cs, que va arribar a treure 7 escons, ara desapareix i, per tant, hi ha una bossa important que es redistribueix.
La primera enquesta de GAD3, que és una de les empreses solvents en aquest camp, dona uns resultats que permeten aplicar aquella correcció i establir una fotografia actual de l’opinió de l’electorat.
Sumar obtindria 5 escons i UP 2. La suma d’ambdues formacions dona la mateixa xifra dels que van treure, 6 escons, més 1 escó que li correspondria amb l’augment del 13%. Per tant, aquest espai polític es manté on era. Ni puja ni baixa i se situa entorn del 10% dels vots, doncs, com ara fa 5 anys.
La patacada important és del PSOE, i la seva enèrgica disminució d’escons ja hem vist que no la recupera el seu soci de coalició Sumar ni tampoc, com veurem, l’esquerra independentista. Amb l’augment derivat de l’increment d’escons, els socialistes haurien d’assolir entre 22 i 23 diputats per mantenir la proporció de 20 que tenia, però l’enquesta només els hi dona 18 diputats, i això significa una caiguda important perquè se situa entre el 20 i el 25% menys. En percentatge, decauen del 32 al 27%, 5 punts percentuals de reducció, amb l’observació addicional que l’enquesta encara no registra els efectes per l’escàndol Koldo-Ábalos.
El PP va assolir 12 diputats i ara, per la mateixa lògica d’increment general, n’hi correspondrien de 13 a 14, però n’obté 26. Es beneficien dels 7 de Cs i, així i tot, encara capten un excedent més d’entre 5 i 6 escons. Si l’enquesta es confirmés assolirien un resultat francament bo perquè passarien del 20% al 38,4%, i estarien a una distància de més d’11 punts del partit socialista. Aquest augment dels populars no va en detriment del resultat de Vox. Aquesta força aconseguiria com a molt 4 diputats, aplicant l’augment als 3 que va treure, però en realitat l’enquesta li dona 6 diputats, una millora substancial amb un augment percentual de 2,5 punts.
Ara República, la coalició formada per ERC, Bildu i BNG, va obtenir a les anteriors eleccions 3 diputats, i ara quedaria reduït a 2. Com que, fins i tot, amb la nova distribució en podria guanyar 1, la pèrdua teòrica se situa entre 1 i 2 escons, que segurament, és una hipòtesi, deuen correspondre a una baixada dels resultats d’Esquerra perquè en les recents eleccions a Galícia i en les enquestes sobre les pròximes eleccions al País Basc, les formacions d’aquests territoris que formen part de la coalició milloren els resultats precedents. També es produiria una minva de JxCat que passaria de 2 a 1 escó i aquí la variació del 13% no és significativa. Finalment el PNB es mantindria amb 1 escó.
Recapitulant: una lectura que tingui en compte que augmenta el nombre de diputats que li corresponen a Espanya, dona com a resultat previsional una caiguda molt important del PSOE que no és compensada per Sumar, que obté pitjor resultat que UP en el 2019, si bé unit als escons que ara trauria aquesta formació, mantenen, per a l’espai ara fragmentat, el mateix resultat. Un gran increment per al PP, que no es produeix a expenses de Vox, que millora el seu resultat. Perd pistonada Ara República i possiblement el responsable és ERC i també es redueix significativa el vot a JxCat. Es pot deduir que el procés de pacte amb els socialistes els està perjudicant electoralment en termes importants.