És una tendència global, que afecta sense distinció tant a les democràcies com a les dictadures. Es tracta de la concentració creixent del poder arreu del món.
Dels Estats Units a la Xina, passant per Espanya, tots els règims estan experimentant una degradació similar en la inclusivitat de les institucions polítiques, que a la pràctica està reduint els pesos i contrapesos del poder i limitant cada cop més el nombre de persones implicades en les decisions importants.
Converses ha parlat en repetides ocasions de les pràctiques autoritàries del president Pedro Sánchez, de la invasió del poder executiu en el funcionament de les branques legislativa i judicial, i de la manca de control parlamentari efectiu de la seva acció.
En un país tan diferent d’Espanya com és la Xina s’està produint un fenomen similar, tot i que lògicament d’abast més gran donat la naturalesa del seu règim, des de l’arribada de l’actual president Xi Jinping al poder.
Xi Jinping ja és sense cap dubte el dirigent xinès més poderós des de Mao Zedong
Renovat de forma inaudita per un tercer mandat al capdavant de la segona economia mundial l’octubre del 2022, Xi Jinping ja és sense cap dubte el dirigent xinès més poderós des de Mao Zedong.
La concentració creixent del poder en Xi Jinping avança pràcticament cada mes.
En un dels darrers episodis reveladors d’aquesta tendència, Xi ha anul·lat la tradicional roda de premsa amb periodistes xinesos i internacionals del número dos del govern, el primer ministre Li Qiang, després de presentar al Congrés Nacional del Poble Xinès el seu informe de govern.
En el passat, i a pesar que les preguntes formulades estaven sovint prèviament acordades, aquest esdeveniment era pràcticament l’única ocasió anual perquè el primer ministre xinès respongués als dubtes de la premsa mundial.
El predecessor de Li Qiang, Li Keqiang, era el 2016 encara capaç de prendre decisions d’envergadura per iniciativa pròpia, i se’l recorda per exemple pel seu paper capital per treure la Xina d’una delicada situació econòmica a mitjans de la dècada passada.
A la Xina, al contrari del que passa en una monarquia parlamentària com l’espanyola, el primer ministre (Li) representa l’estat mentre que el president (Xi) ostenta el càrrec de secretari general del Partit Comunista Xinès. Però Xi Jinping està esborrant aquesta distinció per concentrar tot el poder en la seva figura personal, fet que recorda molt a Mao.
Nombrosos analistes fa anys que expressen la seva preocupació davant la personalització creixent del règim xinès, ja que segons apunten, redueix encara més la llum que entra en la ja de per si molt opaca direcció política de la Xina. Això de retruc sembra dubtes entre els dirigents públics i privats del món sencer, que veuen Pequín com un actor cada cop menys previsible.
Entre la comunitat empresarial i financera hi ha una desconfiança creixent d’ençà que el govern de Pequín ha introduït restriccions a l’accés de dades sobre el funcionament de l’economia del país. Alguns analistes han declarat la seva frustració per no poder disposar de la informació necessària per entendre les tendències econòmiques de la gran fàbrica del món i actor central de comerç internacional.
Xi Jinping ha anul·lat la tradicional roda de premsa amb periodistes xinesos i internacionals del número dos del govern Share on X
Loading ...
