Quasi amb el mateix títol “Ens violen més que mai” Olga Ruíz expressava a El Periòdico el seu sentiment advers i de frustració per les dades sobre els delictes sexuals a Barcelona. Fet que es pot estendre més enllà i referir-los a tota Catalunya. La causa és la publicació, per part del ministeri de l’Interior, del recompte trimestral, en aquest cas de gener a març del 2023, de les infraccions penals per autonomies, províncies, capitals i localitats amb més de 20.000 habitants.
Referit al trimestre del 2022 i en comparació amb el mateix període de l’any següent, els delictes contra la llibertat sexual van créixer a Catalunya un 17,3% mentre que al conjunt de la criminalitat ho va fer només l’11,3%. Per sobre dels delictes sobre la llibertat sexual van créixer els homicidis, els furts i la sostracció de vehicles. Es van produir 880 denúncies contra la indemnitat sexual en 3 mesos, el que representa 10 al dia.
Aquest fet es concentra sobretot a la província de Barcelona amb un increment del 22,4%, pràcticament el mateix augment que a Barcelona ciutat. Però, per tenir una visió clara, hem de referir-ho a la dimensió de la població. Aplicant aquest criteri a Catalunya es van produir 110 delictes contra la llibertat sexual per cada 100.000 habitants, a la província de Barcelona va ser lleugerament superior, 117 delictes, i molt més gran a la ciutat de Barcelona que va arribar a 150 per cada 100.000 habitants. Amb aquest augment i aquestes xifres és lògic que es manifesti la preocupació.
L’esmentat article fa una consideració que no hauria de caure en sac foradat: “després de tants anys de lluita, activisme, manifestacions… Després de tanta sororitat davant la injustícia, de revelar-nos davant de tanta manada i tant masclisme, després de tant intentar-ho és frustrant. Alguna cosa debem d’estar fent molt malament per no ser capaços d’abordar de forma seriosa i multifactorial la relació que els adolescents construeixen al voltant del sexe“. El paràgraf esmentat situa clarament la qüestió. De què serveixen tants jutjats especialitzats, policia, campanyes i milers de milions avocats al llarg de tot aquest període, de lleis cada vegada més dures si el resultat és que anem a pitjor?
Part de l’explicació la dóna implícitament la mateixa autora de l’article perquè fa trampes al solitari i fa el salt de veure el problema de l’agressio sexual contra la dona en concentrar-lo només en els adolescents, que evidentment són una part important de la situació, però ni molt menys constitueixen el gruix del delicte. El salt el fa perquè aleshores introdueix com a únic agent causal, o almenys l’únic que assenyala, el de la pornografia, però, ai l’as!, limitada només als adolescents, no sigui que prenguem mal, com si la pornografia entre els adults addictes cada vegada més no incorporés també un fet de perillositat. Però aquesta segona consideració la prohibeix el pensament políticament correcte.
El fracàs ve del fet que la cultura actual considera que el sexe, les relacions sexuals no han de ser canalitzades per cap sistema de valors ni de virtuts, no han de tenir límits i han de formar part d’un consum il·limitat des de la més tendra edat. La cultura actual considera que no cal limitar ni canalitzar el desig, i menys el sexual, ni contemplar que els estímuls que evidentment la pornografia, però no només la pornografia, són un poderós condicionant del comportament.
En tot això la cultura de la progressia, en general, i el feminisme de la guerra de gèneres, en particular, en tenen una responsabilitat perquè impedeixen les polítiques que realment podrien donar resposta al problema, basades en el respecte i la dignitat de la persona, en la limitació de la relació sexual i en el seu fonament en comportaments adients.
Darrere del problema de la violència sexual el que hi ha és la crisi de la cultura dominant i un problema moral degut a una concepció equivoca i a un problema ètic de comportament per la falta de les virtuts necessàries per actuar de manera considera i respectuosa amb la dona.
Loading ...
