És Viktor Orbán l’únic líder europeu que encara toca de peus a terra?

El passat 15 de juliol, el primer ministre d’Hongria Viktor Orbán afirmà en un discurs a la ràdio nacional del seu país que la Unió Europea s’havia “disparat un tret als pulmons” en imposar sancions contra Rússia.

Orbán cridà els altres líders europeus a modificar l’actual política de càstig contra Moscou, afegint que “Brussel·les ha d’adonar-se que ha estat un error, que [la política de sancions] no ha complert els seus objectius, i que ha inclús tingut efectes contraris”, ja que “ens penalitza a nosaltres encara més [que a Rússia]”.

“Al començament vaig pensar que simplement ens havíem disparat un tret al peu, però l’economia europea s’ha disparat als pulmons i s’està asfixiant”, sentencià Orbán.

Mentrestant, Hongria ha introduït noves mesures d’emergència per a contenir la despesa energètica, entre elles la imposició d’un sobrepreu pels particulars que gastin més gas i electricitat que la mitjana. “Estem obligats a cobrar un preu més elevat, ja que si no el sistema no és viable”, explicà el primer ministre hongarès.

Algunes xifres semblen donar la raó al líder hongarès. Per exemple, el ruble rus s’ha enfortit entorn del 70% respecte a l’euro des de l’inici de la invasió d’Ucraïna que el president rus Vladímir Putin llançà el passat febrer.

A més, a pesar de les sancions, països com Espanya han accelerat les seves compres de gas a Moscou, amb Rússia convertint-se durant el mes de juny en el nostre segon principal proveïdor de gas en detriment d’Algèria. Difícil d’entendre quan s’escolta al mateix temps la retòrica anti-russa del president del govern Pedro Sánchez.

Una altra dada que ha arribat, tot i que molt discretament, és el fet que l’Aràbia Saudita, el principal productor mundial de petroli, doblà les seves importacions de carburant rus durant el darrer trimestre.

Riyad està comprant combustible a Rússia a uns preus molt atractius a fi d’alimentar les seves centrals energètiques durant els calorosos mesos l’estiu quan l’aire condicionat funciona a tot gas, cosa que permet alliberar el petroli saudita pels mercats internacionals, incloent l’europeu. Més enrevessat impossible.

Enmig d’aquest despropòsit energètic, que per la seva menor eficiència incrementa notablement les emissions de gasos d’efecte hivernacle, encara són molt pocs els països europeus que admeten el fracàs de les sancions contra el sector energètic rus.

El que els líders europeus sí que han començat a fer és proclamar que s’acosta un hivern duríssim i que caldrà imposar restriccions al consum d’energia. Ho ha fet la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, i també els màxims líders de països com Alemanya, França i Espanya.

L’únic que ha dit i repetit que Europa no es podia permetre un tall dels subministraments d’energia que arriben de Rússia ha estat Orbán. De fet, fou gràcies al primer ministre hongarès que els països d’Europa Central segueixen rebent carburant a través d’un gasoducte, ja que Brussel·les volia un embargo total del petroli rus.

Per la seva banda, Emmanuel Macron, un habitual de la retòrica hiperbòlica, ha declarat per segon cop en menys de tres anys que França està en guerra. El primer fou durant la primera onada del coronavirus, davant d’un “enemic invisible”, com llavors afirmà. Enguany es tracta d’una “economia de guerra” per la qual França s’estaria suposadament preparant.

Clarament, Macron no té ni idea del que és una economia de guerra de veritat, un estat en el qual tota la producció d’un país s’orienta envers una finalitat bèl·lica. Això és, produir un màxim d’armament, municions i altres béns necessaris per obtenir una victòria militar, alhora que es raciona el consum de les llars i es restringeix l’activitat dels sectors econòmics no estratègics.

En realitat, és tot el contrari a l’orientació que el govern francès manté des fa mesos, amb xecs i subvencions a tort i a dret per intentar preservar el poder adquisitiu de la població davant una inflació que no ha parat de créixer.

Mentre els líders europeus estenen el pànic energètic i últimament també l’econòmic (fins fa res tot anava fantàsticament bé), la cirereta sobre el pastís és que, segons afirmen, l’únic culpable de la situació actual és Vladimir Putin, que estaria sotmetent Europa a un xantatge energètic.

Curiosament, Europa té el deure moral d’imposar sancions econòmiques contra Moscou, però quan els russos s’hi tornen, les seves sancions són “un xantatge”

Curiosament, doncs, Europa té el deure moral d’imposar sancions econòmiques contra Moscou, però quan els russos s’hi tornen, les seves sancions són “un xantatge”. Menys mal que tenim a les regnes a la Comissió Europea “més geopolítica de la història”.

Enmig dels discursos moralitzadors i les decisions erràtiques, l’únic govern europeu que manté una postura coherent i pren decisions amb una visió estratègica, de llarg termini, sembla ser l’Hongria de Viktor Orbán.

Des del primer moment de la invasió russa d’Ucraïna, Hongria ha mantingut una política d’acollida de refugiats, un discurs molt prudent envers Rússia, mesures eficaces de protecció dels seus ciutadans davant l’increment dels preus de l’energia i sobretot, la vista posada en els interessos estratègics del país.

Malauradament per a Europa, Viktor Orbán és el pària de la progressia que impera a Brussel·les i a la major part de cancelleries europees, i ben poc cas se li farà.

 Loading ...