Una forma de mentir —o d’enganyar, com es prefereixi— és dir veritats a mitges, i això és precisament el que va fer la vicepresidenta primera i ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, quan va respondre al Congrés a les acusacions de Vox sobre la pressió fiscal a Espanya, afirmant el següent:
«És radicalment mentida» que Hisenda es quedi amb el 50% del sou de cada treballador. La ministra va defensar que la pressió fiscal a Espanya està quatre punts per sota de la mitjana europea i va assegurar que «l’Executiu ha abaixat els impostos a la classe mitjana i treballadora».
Però això, a la part que ens afecta —la relacionada amb els nostres ingressos—, no és així.
El 2025, la pressió fiscal a Espanya se situa al voltant del 38% del PIB. El valor mitjà de la pressió fiscal a la Unió Europea és aproximadament del 41% del PIB. Aquesta és la veritat de Montero, però no és tota la veritat, ni tan sols la part més important.
Amb aquest mesurament, el que fa Montero és relacionar la recaptació fiscal amb el produït a Espanya durant un any (el PIB), però aquesta mesura no assenyala com ens rasquem la butxaca els ciutadans. Perquè el que assenyala aquesta segona i decisiva qüestió són els ingressos expressats en termes de renda per càpita.
Aquesta diferència entre PIB i renda per càpita —a més de la seva natural diferència per mesurar coses diferents— té una importància especial en el nostre cas, perquè el nostre creixement econòmic es basa en l’entrada massiva d’immigrants, però que, atesa la seva baixa productivitat, generen un baix creixement del PIB. El resultat és un creixement molt modest de la renda per càpita, tant que ha paralitzat la convergència d’aquest capítol amb la UE.
Molt més representatiu de la realitat resulta l’esforç o el sacrifici fiscal, que mesura la pressió fiscal ajustada a la renda per càpita i a l’economia submergida.
Tot i que les dades concretes del 2025 no apareixen als resultats, informes recents situen tradicionalment l’esforç fiscal d’Espanya per sobre de la mitjana de la UE, a causa d’una renda per càpita inferior i d’una economia submergida més elevada. A la UE, l’esforç fiscal mitjà ronda valors entre 0,9 i 1,1 (índex sobre 1), mentre que a Espanya se sol situar lleugerament per sobre d’1. Per tant, paguem —i no des d’ara— més impostos que la mitjana de la UE, i això ho amaga la vicepresidenta Montero.
I encara ens queda una tercera mesura, la més completa i més representativa de la realitat: la falca fiscal, que representa el percentatge del cost laboral total que es destina a impostos i cotitzacions socials. Això és el que paguem, en relació amb la nostra feina, a l’Estat, que ja significa el 48% (el 2025, per a un salari mitjà a Espanya, la falca fiscal puja al 47,8% del cost laboral total). No és el 50%, però ja no li queda lluny.
Però el més greu és la distància negativa per a nosaltres que ens separa de la UE , on aquesta magnitud se situa al voltant del 41%. Gairebé 8 punts percentuals de diferència en contra nostra! És a dir, un ordre de magnitud del 20%.
En definitiva, els salaris —via treballadors i via empresa— són explotats per l’Estat a consciència, atès que se n’emporta gairebé la meitat entre impostos i aportació a la Seguretat Social.
Resum comparatiu
| Magnitud | Espanya 2025 | Mitjana UE 2025 |
| Pressió fiscal | 38% PIB | 41% PIB |
| Esforç fiscal | >1 (aprox.) | 0,9 – 1,1 |
| Falca fiscal | 47,8 % | 41% |
Espanya segueix per sota de la mitjana europea en pressió fiscal, però supera la mitjana en falca fiscal i esforç fiscal, cosa que indica que la càrrega tributària relativa al salari i la renda disponible és més gran per als treballadors espanyols que per a la mitjana de la UE.
I ara anem al creixement de la pressió fiscal en els termes que estableix la ministra.
També en això enganya clamorosament, i ho fa al Congrés dels Diputats. En els darrers cinc anys, des del 2018 fins al 2023, la pressió fiscal a Espanya ha augmentat en 2,9 punts percentuals, passant d’aproximadament el 35,4% al 38,3% del PIB. Aquest increment suposa un creixement relatiu del 8,2% i situa Espanya com el segon país de la UE on més ha crescut la pressió fiscal en aquest període, només darrere de Xipre.
La mentida de Montero és rotunda. I si, en comptes dels darrers cinc, mesurem els deu darrers anys —dels quals set corresponen a Sánchez—, l’augment és de 5 punts percentuals, cosa que equival a un creixement relatiu del 15 %. Espanya comparteix la segona posició a la UE quant a increment de la pressió fiscal en l’última dècada, només superada per països com Eslovàquia, Bulgària, Lituània i Xipre.
Aquest creixement de la pressió fiscal s’ha vist impulsat per la recaptació més gran derivada de la inflació, ja que els impostos lligats al consum i la renda han augmentat en recaptació nominal en apujar els preus i els salaris, encara que no sempre s’han actualitzat els trams i deduccions a la inflació.
La ministra Montero parla de PIB, però tu pagues amb el sou. Sabies que gairebé la meitat del teu salari se l'emporta l'Estat? #Impostos Share on X
Loading ...
