Unitat sí, però sobre què?

Publicat a La Vanguardia, 16-9-20

Moltes veus reclamen: unitat! Sí, és necessària. Però sobre què? Sobre els pressupostos? El Govern espanyol no ha donat una sola xifra. Sobre el programa econòmic de reconstrucció? Quin programa? Potser sobre com sortir de l’escàndol de ser el pitjor país d’Europa en estralls de la Covid­19? Els científics encara esperen alguna resposta sobre la necessitat d’una auditoria independent que expliqui tanta anomalia.

En aquestes condicions, clamar per la unitat sense més ni més significa aclamar la unitat entorn del Cèsar pel fet de ser-­ho, encara que el nostre no ha conquerit la Gàl∙lia, i es bat per segona vegada en retirada davant la nova onada del bitxo.

Per construir la unitat és necessari forjar­-la sobre propostes concretes. Així es va forjar la referència històrica dels pactes de la Moncloa. No van començar amb un Suárez clamant unitat, sinó amb polítics treballant una proposta en la discreció d’un despatx.

Perquè cal recordar dues evidències. La primera, que el president Sánchez i el seu Govern no són garantia de res, vista la seva incapacitat reiterada per encarrilar el problema zero: la pandèmia. Avui Espanya és literalment una empestada a Europa. La seva incapacitat ha destruït no només l’economia i moltes vides, sinó el prestigi d’un país que vivia en gran manera del turisme.

L’estudi de la Universitat de Cambridge sobre la primera onada basat en cinc indicadors bàsics, entre ells la capacitat de gestió, va concloure que Espanya va ser el pitjor país, no ja d’Europa, sinó de l’OCDE. També on ha caigut més el PIB el segon trimestre juntament amb el Regne Unit; el 18,5% i el 20,4%, respectivament, segons Eurostat.

En aquesta segona onada Espanya torna a ser el pitjor país d’Europa. El seu índex d’incidència acumulat per 100.000 habitants supera els 230 casos, quan a partir de 50 la cosa va malament, i a finals de juny estàvem en només 14. Ara l’OCDE, al seu índex compost d’indicadors líders que anticipen el futur, presenta Espanya amb les pitjors dades d’Europa.

La primera onada va ser una sorpresa, i la segona també ho ha estat tenint en compte com comença el curs escolar, i el caos universitari. Tenim un Govern espanyol de sorpresos. I en el rerefons, moltes morts. 47.000 coma ordre de magnitud i desenes de milers de persones que han salvat la vida però que estan atrapades per les seqüeles greus de la malaltia, sense cap pla es pacífic per ajudar-les. No, no es pot confiar en aquest Govern. La responsabilitat no és només seva, però sí és seva la primera i principal responsabilitat.

I tot això ens porta a una altra evidència funesta: les administracions públiques no funcionen, i amb elles la justícia, els ERTO, la renda bàsica, els ajuts als autònoms, i un llarg etcètera. I aquesta mateixa administració serà la responsable de gestionar projectes per valor de 140.000 milions d’euros dels fons europeus, que tindran com a màxim responsable executiu, i segons les seves pròpies paraules, el mateix Sánchez, i el seu faedor d’imatge, Iván Redondo. Quina immensa irresponsabilitat!

La segona dificultat sobre la unitat sorgeix del fet que no sols de pa viu l’home. Per exemple, es tramita al Congrés una proposta de llei per legalitzar l’eutanàsia, mentre es rebutja una llei sobre cures pal·liatives. Aprovar una norma d’aquesta naturalesa excepcional sobre la vida humana, que té tan escassos precedents al món, no és trivial. Per a molts és una condició per a la unitat, com forma part d’ella una llei d’educació consensuada, en comptes d’una llei de part, com impulsa el Govern Sánchez a la seu parlamentària. No amenaçar els pares amb la Fiscalia, i atendre una vegada per sempre el clam contra l’ocupació d’habitatges per part de les màfies, també és atendre la unitat. I també li pertany una resposta concreta al problema de Catalunya. S’aprofiten del maximalisme d’aquest independentisme que dispara als peus i mans de Catalunya per no proposar res.

Unitat, es clar que sí, i concòrdia política. I bé comú, però sobre una tasca concreta, com ho són aquests sis punts: 1) Res de lleis divisives sobre qüestions vitals aquesta legislatura. Només legislació de comú denominador, com les cures pal·liatives, i la revisió de la llei de dependència per evitar el desastre esdevingut sobre la gent gran, fruit de l’oblit i la pobresa de mitjans. També normes consensuades; la d’educació si això és possible.2) Una auditoria tècnica que identifiqui els errors i proposi mesures per obtenir un bon control de la Covid­19. 3) Les línies mestres dels pressupostos i les seves grans xifres. 4) Un acord a llarg termini per, una vegada superada la crisi, abordar la progressiva reducció del dèficit i el deute públic. 5) Els objectius bàsics de la reconstrucció, l’assignació d’ordres de magnitud de la despesa i la inversió, i els criteris per a la seva gestió. 6) Un projecte governamental per a Catalunya.

El Govern Sánchez demana unitat. Ha de construir-­la amb el seu exemple i les seves propostes.