La proclamada vaga general del 21 de febrer, ha tingut poc de vaga i menys de general. I ha estat així perquè no respon de cap manera als interessos dels treballadors. El fet que només la convoqués un sindicat, que té 321 dels 50.000 representants sindicals de Catalunya, menys de l’1 per cent, ja ho diu tot.
Però no és en la convocatòria de la Intersindical-CSC on cal situar l’observació, sinó en el govern de Catalunya i TV-3, que han actuat com a grans protagonistes, especialment el primer. I és que és la segona vegada que ho fa. L’anterior, el 3 d’octubre del 2017, amb motiu de la vaga general per protestar per la intervenció policial durant l’1-O.
La Generalitat ha fet agitprop en deixar en blanc la seva agenda del dia, malgrat que, malauradament, aquesta decisió no canvia massa el seu ritme de treball efectiu habitual. El Conseller de Treball, Chakir El Homrani Lesfar, amb l’Ordre per regular els serveis mínims ha volgut contribuir a crear unes grans expectatives de manca d’assistència al lloc de treball, que no es corresponen amb la realitat, intentant facilitar la feina als presumptes vaguistes. Com entendre sinó que una convocatòria d’un sindicat amb una representació marginal, tingui com a resposta declarar en el transport públic uns serveis mínims en hora punta del 50%, i del 25% durant la resta del dia? En realitat, el que fa tota l’ordre és invitar a restringir el transport públic i totes les activitats reglades, esperonant a no treballar.
Repassar l’extensa Ordre del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, aporta la visió d’un gran conflicte amb perspectiva, i aquesta és una forma d’operar greu per part d’un govern. Aquest no pot contribuir a crear una cultura d’agitació, perquè al final el precedent acaba devorant-t’ho tot, també el mateix govern. Aquest fet i la suspensió de l’activitat parlamentària dona una visió chavista de la política, pròpia d’unes institucions de partit, allunyades de l’Estat de dret.
No és la primera vegada que les forces governants, ERC i PDCAT actuen d’aquesta manera, omplint de raons a qui els deslegitimen per la seva manca de comportament democràtic, sinó que, a més, són creadores d’imatges negres de com seria un Estat independent governat sota aquests criteris d’instrumentalització dels drets i les institucions, a “La Idea”.
