Cal invertir i invertir bé 72.000 milions en 3 anys, diu Sánchez. Però alhora la peça central que ha de tramitar tot això, l’administració pública, està en fallida i les protestes es multipliquen.
La llarga llista de queixes pels telèfons que no contesten, les cites prèvies que triguen mesos i mesos, tràmits telemàtics complicats que no estan a l’abast d’una part de la població, expedients en estudi, oficines tancades i les que estan obertes amb menys plantilla de la necessària, una part dels funcionaris teletreballant sense les condicions ni els coneixements necessaris. Tot això marca l’actual circumstància de l’admiració a tots els nivells, la de l’estat, la de la Generalitat i dels ajuntaments.
Qüestions bàsiques com l’Ingrés Mínim Vital, les peticions de pensió, els informes de vida laboral, la renda garantida a la ciutadania, els empadronaments, són qüestions que pateixen un greu col·lapse. El sistema està desbordat i moltes oficines estan tancades. Aquest fet comporta dilacions que es donen des dels CAP per atendre a malalts de patologies que no siguin la Covid-19, però que també poden ser mortals, fins a les oficines estatals de l’INSS. La tramitació digital, per la seva banda, crea una bretxa considerable perquè una part de les persones no tenen ni els coneixements ni els instruments necessaris per aplicar-les.
Un 55,4% de la població de Catalunya considera, segons el Centre d’Estudis d’Opinió de la Generalitat, que l’administració de l’estat és dolenta o molt dolenta, i un 37,5% pensa el mateix de l’administració catalana.
Tots aquests problemes es veuen agreujats per dos fets. Un, de la mateixa administració, que no només com ja s’ha apuntat està mancada en alguns casos de personal, sinó que a més una bona part dels funcionaris tenen edats que superen els 60 anys. Per exemple a la Seguretat Social quasi 1 de cada 4. El procés perquè els empleats públics treballin des de casa va complicant encara més el panorama, perquè les eines informàtiques de les quals disposen i la seva preparació és molt feble.
L’altre problema ve ocasionat per la pandèmia: per exemple hi ha oficines del Servei d’Ocupació de la Generalitat que estan tancades perquè no poden reunir les condicions de seguretat necessàries. També relacionat amb la pandèmia és el desencadenant de demandes que col·lapsen els serveis, bé originades per noves línies, com els dels ERTOS o l’Ingrés Mínim Vital, bé perquè es multipliquen les necessitats en relació amb les línies actuals. En aquest sentit, la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona ha pressionat l’Ajuntament perquè s’aconsegueixi una millor atenció especialment a la nova pobresa que s’ha generat. Critiquen de manera específica el mal funcionament dels serveis socials municipals, d’una banda, i dels Centres d’Atenció Primària de la ciutat. I aquí cal recordar que la sanitat a Barcelona és gestionada per un consorci format per la Generalitat i l’Ajuntament. En altres termes, malgrat que sigui en l’àmbit català una competència del govern, en el cas de la capital de Catalunya, l’Ajuntament és també corresponsable del funcionament de la sanitat.
Mentrestant, es produeixen decisions sorprenents. Per exemple, la bona iniciativa del Departament de Salut de construir 5 hospitals satèl·lits per disposar de més places d’UCI, en concret 490 llits nous, distribuïts en annexos en els hospitals Arnau de Vilanova de Lleida, Germans Trias i Pujol, Bellvitge, Moisès Broggi i el Parc Sanitari Pere Virgili, ve contrapesada pel fet que no es contractarà nou personal per prendre aquestes places. La pregunta és obvia: com es poden gestionar 490 llits d’UCI addicionals amb el mateix personal que en l’actualitat, que ja manifesta d’una manera clara el seu nivell de saturació i fatiga extrema?
Loading ...
