Un problema de responsabilitat (Domingo Martínez)

Al llarg d’aquests dos mesos de confinament a casa, excepte per a aquells considerats professionals d’activitats essencials, s’ha demostrat que la gent s’ha comportat cívicament i amb ganes de col·laborar per evitar mals majors.

Però s’ha trobat a faltar un veritable gabinet de crisi -amb professionals de primera línia- des del primer moment. Gabinet de crisi diferent del govern, que no ha de saber de tot, especialment de l’enorme i complexa qüestió que se’ns tirava a sobre.

El govern i els seus ministres no saben res de pandèmies i de les seves conseqüències, i no prendre-les seriosament o prendre decisions equivocades ha portat a resultats gravíssims. El govern i els seus ministres podrien haver tingut un paper moderador considerant les dades que els arribaven d’Europa i d’altres països, i per tant haver col·laborat amb aquest gabinet de crisi que mai es va formar. Tot això em va resultar estrany.

Aquest suposat gabinet encara podria formar-se. Hauria d’estar format per especialistes en medicina preventiva, microbiòlegs i viròlegs, grans professionals de la logística i moviment de mercaderies, empreses farmacèutiques, i les corresponents federacions d’alimentació i begudes, economistes de gran trajectòria, etc., independentment de la seva filiació política. Tots ells saben comprar i vendre, saben moure productes i no se’ls enganya fàcilment, cosa que ha passat amb el govern i els seus assessors al llarg d’aquests mesos. Ells s’haurien enfrontat a aquesta pandèmia d’una manera molt diferent i haurien fet cas, potser més aviat, a les recomanacions de la sanitat europea i de l’OMS. Si no s’ha format, ha estat -probablement- pel fet que al govern actual no l’interessava per altres motius.

Print Friendly, PDF & Email

Entrades relacionades

No s'ha trobat cap resultat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.

Menú